Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears
L’any 1997, Joan March Noguera, exsecretari general del PSIB-PSOE, va publicar El canvi possible, un assaig polític on esbossava amb lucidesa el futur polític de les Illes Balears. Les seves prediccions es van basar en una anàlisi detallada dels equilibris i tensions dins el pacte de progrés i els reptes per consolidar un govern progressista. TEXT COMPLET AQUÍ.
El pacte de progrés: una aposta a llarg termini
March Noguera defineix el pacte de progrés com un projecte de convivència política entre forces de centre-esquerra. Considera que l’èxit depèn del funcionament quotidià, l’entesa mútua i la superació de les reticències històriques.
Destaca el paper del PSIB com a moderador i aglutinador. La seva capacitat per establir ponts amb altres partits era essencial per mantenir l’equilibri, especialment davant els desacords sobre temes sensibles com la política territorial.
Les tensions internes: un joc d’equilibris
Les relacions dins del pacte no eren sempre fluids. March analitza el paper d’Unió Mallorquina, marcada per les ambicions de la seva líder, Maria Antònia Munar, i la seva relació amb el Partit Popular. L’autor destaca com les pugnes internes es van convertir en proves que, a la llarga, van enfortir la coalició.
També descriu els equilibris entre el PSM i Esquerra Unida, sovint immersos en disputes per demostrar qui era més fidel als ideals progressistes. Aquestes tensions, segons March, podien posar en risc la unitat del pacte, però també evidenciaven la passió per un projecte compartit.
El PSIB-PSOE: un paper central
Segons March, el PSIB es consolidava com a eix central del pacte. Sota la direcció de Francesc Triay, va actuar com a mediador i estabilitzador, evitant tant l’excés de pragmatisme d’UM com l’intransigència d’EU i el PSM.
March subratlla que el PSIB havia de gestionar amb intel·ligència el descontentament i les expectatives dels votants del centre sociològic. Aquesta era la clau per assegurar una majoria suficient a les institucions.
El context polític de finals dels noranta
L’autor també projecta el futur polític de les Illes, preveient una situació delicada per al Partit Popular, desgastat pels escàndols de corrupció i per la gestió controvertida de líders com Gabriel Cañellas. Aquesta debilitat podia convertir-se en una oportunitat per al pacte de progrés.
També esmenta la necessitat de gestionar amb encert les reformes estatutàries i el finançament autonòmic. Prediu una lluita aferrissada pels recursos públics, que obligaria a negociacions intenses amb el govern central.
Un futur per construir: consens i progrés
Finalment, March planteja un model de desenvolupament basat en el consens social i polític. Defensa una economia diversificada, centrada en l’oci, la cultura i el medi ambient, allunyant-se dels projectes inassolibles i especulatius.
Per a March, el futur depenia d’un projecte compartit capaç de generar prosperitat i identitat pròpia. La seva visió és un llegat polític que encara ressona en el debat públic de les Illes Balears.
El canvi possible no és només un relat del passat; és una reflexió actual sobre la construcció d’un projecte polític basat en el diàleg i la col·laboració. Les lliçons que Joan March va esbossar fa més de dues dècades continuen sent inspiradores en temps d’incertesa i reptes compartits.