Blog – Full Width

per

Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears

Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears
Joan March i la seva visió del futur polític de les Illes Balears

L’any 1997, Joan March Noguera, exsecretari general del PSIB-PSOE, va publicar El canvi possible, un assaig polític on esbossava amb lucidesa el futur polític de les Illes Balears. Les seves prediccions es van basar en una anàlisi detallada dels equilibris i tensions dins el pacte de progrés i els reptes per consolidar un govern progressista. TEXT COMPLET AQUÍ.

El pacte de progrés: una aposta a llarg termini

March Noguera defineix el pacte de progrés com un projecte de convivència política entre forces de centre-esquerra. Considera que l’èxit depèn del funcionament quotidià, l’entesa mútua i la superació de les reticències històriques.

Destaca el paper del PSIB com a moderador i aglutinador. La seva capacitat per establir ponts amb altres partits era essencial per mantenir l’equilibri, especialment davant els desacords sobre temes sensibles com la política territorial.

Les tensions internes: un joc d’equilibris

Les relacions dins del pacte no eren sempre fluids. March analitza el paper d’Unió Mallorquina, marcada per les ambicions de la seva líder, Maria Antònia Munar, i la seva relació amb el Partit Popular. L’autor destaca com les pugnes internes es van convertir en proves que, a la llarga, van enfortir la coalició.

També descriu els equilibris entre el PSM i Esquerra Unida, sovint immersos en disputes per demostrar qui era més fidel als ideals progressistes. Aquestes tensions, segons March, podien posar en risc la unitat del pacte, però també evidenciaven la passió per un projecte compartit.

El PSIB-PSOE: un paper central

Segons March, el PSIB es consolidava com a eix central del pacte. Sota la direcció de Francesc Triay, va actuar com a mediador i estabilitzador, evitant tant l’excés de pragmatisme d’UM com l’intransigència d’EU i el PSM.

March subratlla que el PSIB havia de gestionar amb intel·ligència el descontentament i les expectatives dels votants del centre sociològic. Aquesta era la clau per assegurar una majoria suficient a les institucions.

El context polític de finals dels noranta

L’autor també projecta el futur polític de les Illes, preveient una situació delicada per al Partit Popular, desgastat pels escàndols de corrupció i per la gestió controvertida de líders com Gabriel Cañellas. Aquesta debilitat podia convertir-se en una oportunitat per al pacte de progrés.

També esmenta la necessitat de gestionar amb encert les reformes estatutàries i el finançament autonòmic. Prediu una lluita aferrissada pels recursos públics, que obligaria a negociacions intenses amb el govern central.

Un futur per construir: consens i progrés

Finalment, March planteja un model de desenvolupament basat en el consens social i polític. Defensa una economia diversificada, centrada en l’oci, la cultura i el medi ambient, allunyant-se dels projectes inassolibles i especulatius.

Per a March, el futur depenia d’un projecte compartit capaç de generar prosperitat i identitat pròpia. La seva visió és un llegat polític que encara ressona en el debat públic de les Illes Balears.

El canvi possible no és només un relat del passat; és una reflexió actual sobre la construcció d’un projecte polític basat en el diàleg i la col·laboració. Les lliçons que Joan March va esbossar fa més de dues dècades continuen sent inspiradores en temps d’incertesa i reptes compartits.

per

La Llei de Memòria Democràtica no es toca

La Llei de Memòria Democràtica no es toca
La Llei de Memòria Democràtica no es toca

El ple del Parlament ha desestimat aquest dimarts la proposta de Vox per derogar la Llei de Memòria Democràtica. L’intent ha estat frustrat gràcies als vots en contra dels grups d’esquerra i l’abstenció del Partit Popular (PP), que s’ha vist obligat a adoptar aquesta postura per evitar conseqüències polítiques més greus. La sessió ha estat marcada per un intens debat i recriminacions creuades entre els grups parlamentaris.

Durant la seva intervenció, el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha destacat que la decisió suposa una victòria per a la democràcia i per als partits d’esquerra i les entitats socials que han liderat la defensa de la memòria històrica, tot i qualificar-la de “victòria a mitges”. Segons Negueruela, “la memòria no es negocia ni es mercadeja”.

Reaccions de les entitats socials i sindicats

El resultat de la votació ha estat celebrat per diverses organitzacions socials, entre elles la Fundació Gabriel Alomar, Memòria de Mallorca i Amnistia Internacional. Representants d’aquestes entitats han seguit el debat des del Saló de Passos Perduts del Parlament i han rebut la notícia amb aplaudiments.

Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, ha expressat “emoció i gran satisfacció” pel rebuig a la proposta de derogació. No obstant això, ha insistit en la necessitat de desenvolupar plenament la llei, criticant que la comissió encarregada només s’hagi reunit una vegada durant aquesta legislatura. També ha reclamat més compromís per part del Govern.

Posicions dels partits polítics

Des de MÉS per Mallorca, la diputada Maria Ramon ha afirmat que el Parlament ha fet de les Illes Balears un territori “més just” gràcies a la preservació de la memòria històrica. Ramon ha lamentat que la llei s’hagi convertit en una moneda de canvi en les negociacions polítiques.

Joana Gomila, diputada de Més per Menorca, ha criticat les incoherències del PP i les actituds de Vox, assegurant que la societat està “cansada” d’aquests comportaments. També ha denunciat la manca de suport majoritari al president del Parlament, Gabriel Le Senne.

Per part d’Unides Podem, Cristina Gómez ha rebutjat la postura de la presidenta del Govern, Marga Prohens, qui va considerar la llei “prescindible” per centrar-se en altres prioritats. Gómez ha reclamat blindar la normativa per evitar que es converteixi en un element negociador en futures sessions.

Francina Armengol

La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, ha valorat la decisió amb una sola paraula: “Dignitat”. A través de la xarxa social X, Armengol ha celebrat que al Parlament “s’imposa la cordura, guanya la democràcia i resisteix la memòria”.

Amb aquesta votació, es tanca un període de sessions parlamentàries intens, amb la Llei de Memòria Democràtica com un dels punts més rellevants del debat polític actual.

per

Celebrem el manteniment de la Llei de Memòria Democràtica

Celebrem el manteniment de la Llei de Memòria Democràtica
Celebrem el manteniment de la Llei de Memòria Democràtica

Des de la Fundació Gabriel Alomar volem expressar la nostra satisfacció per la retirada del debat de derogació de la Llei de Memòria Democràtica al Parlament. Aquesta decisió representa un triomf per a les víctimes de la dictadura i un pas fonamental per mantenir viva la memòria històrica.

Evitar l’esborrament del passat

Frenar les pretensions de la ultradreta és essencial per impedir l’esborrament de capítols foscos de la història recent. “El passat no es pot eliminar ni oblidar, perquè això significaria obrir la porta a repetir errors irreparables”, ha afirmat el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela.

Compromís per mantenir la memòria històrica

El PSIB-PSOE ha deixat clar que es mantindrà ferm en la defensa dels pilars fonamentals d’aquesta normativa. “Si cal pactar, pactarem, però no renunciarem a mantenir una llei que representa la justícia i la dignitat de les víctimes”, ha assegurat Negueruela.

Responsabilitat davant el futur

L’esquerra ha actuat amb discreció i eficàcia, evitant el protagonisme per aconseguir que la llei no sigui derogada. Aquesta actitud, segons el portaveu, és una mostra de responsabilitat política i respecte envers la societat civil i les entitats compromeses amb la memòria democràtica.

Crítiques al paper del PP

Negueruela ha criticat l’actitud del PP per haver donat espai a l’extrema dreta en el seu moment, un fet que considera un error greu. “Han obert una porta que ara lamenten”, ha afirmat, referint-se a la visceralitat amb què actuen determinats sectors polítics.

Un futur de diàleg i fermesa

El PSIB-PSOE està disposat a negociar aspectes tècnics però sense renunciar als drets adquirits. També ha anunciat que seguirà treballant per corregir els errors de la llei de simplificació aprovada pel PP.

Una victòria democràtica

Finalment, el portaveu socialista ha valorat el manteniment de la llei com una victòria de la democràcia, la justícia i la societat civil. “Avui guanyen les víctimes, guanya la memòria i guanya la democràcia”, ha conclòs.

per

Memòria Democràtica: Reflexió i acció davant el Parlament

Memòria Democràtica: Reflexió i acció davant el Parlament
Memòria Democràtica: Reflexió i acció davant el Parlament

La Biblioteca de l’Estudi General Lul·lià ha acollit avui horabaixa l’acte “Construint futur des del reconeixement del passat”, organitzat per la Fundació Gabriel Alomar, per reivindicar la memòria democràtica davant la possible derogació de la Llei de Memòria Democràtica al Parlament de les Illes Balears.

Benvinguda i introducció institucional

Cosme Bonet, secretari d’organització del PSIB-PSOE, ha inaugurat la trobada, subratllant la importància de preservar la història i els drets humans. Sergio Rigo, secretari de memòria democràtica del PSIB-PSOE a Palma, ha presentat l’acte, destacant el significat del Dia Internacional dels Drets Humans i la seva vinculació amb la memòria històrica.

Debat: Defensa de la veritat i la democràcia

El debat central ha comptat amb diverses intervencions destacades:

  • Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, ha exposat els avenços en la recuperació de fosses comunes i el reconeixement de les víctimes. Ha alertat sobre el risc de perdre drets consolidats.
  • Catalina Moragues, jurista especialitzada en memòria democràtica, ha abordat els reptes jurídics i l’aplicació efectiva de la llei. Ha destacat la necessitat d’una justícia compromesa amb la reparació històrica.
  • Lorena Oliver, secretària de memòria democràtica del PSIB-PSOE, ha defensat el paper del partit en la protecció dels drets humans i el compromís amb la veritat i la memòria històrica.
  • Omar Lamin, diputat del PSIB-PSOE al Parlament, ha alertat sobre els intents de desmantellar els progressos memorialistes i ha denunciat les iniciatives polítiques que amenacen la democràcia.

Intervencions Finals i Cloenda

El públic ha participat activament en un torn de preguntes, abordant qüestions sobre la preservació de la memòria històrica i el paper de les institucions públiques. Finalment, Catalina Cladera, secretaria general dels Socialistes de Mallorca, ha clausurat l’acte amb una crida a la responsabilitat col·lectiva per continuar treballant en favor de la veritat, la justícia i la reparació.

Convocatòria de protesta

Davant la imminència de la derogació de la llei per part de la majoria parlamentària formada pel PP i Vox, Memòria Democràtica ha convocat una protesta a les portes del Parlament a les 12:00 hores del dia següent.

“Podran derogar les lleis, però no podran esborrar les idees”, ha recordat Cosme Bonet, en al·lusió a la lluitadora antifranquista Aurora Picornell.

per

Eivissa commemora el 25è aniversari del Pacte de Progrés

Eivissa commemora el 25è aniversari del Pacte de Progrés
Eivissa commemora el 25è aniversari del Pacte de Progrés

Eivissa commemora el 25è aniversari del Pacte de Progrés que va dur a la presidència del Consell Insular d’Eivissa i Formentera a Pilar Costa i a Xico Tarrés com a batle d’Eivissa i a Isidor Torres com a batle de Formentera.

L’acte serà el pròxim 12 de desembre a les 19.30 hores a l’Espai Cultural Can Ventosa, on participaran membres de les formacions progressistes que el feren possible.

L’esdeveniment està obert al públic i té l’objectiu de recordar i reivindicar els valors i compromisos que varen permetre la formació de la coalició preelectoral. Aquesta aliança política incloïa el PSOE, Esquerra Unida, Els Verds, Esquerra Republicana i Entesa Nacionalista i Ecologista.

Activitats programades

Durant l’acte es comptarà amb la presència de figures que varen tenir un paper destacat en aquell canvi polític. També es projectaran audiovisuals que reviuran moments clau, com les negociacions, la campanya electoral, la victòria i els primers mesos de govern.

El públic podrà conèixer detalls del procés que va culminar amb un gir polític al Consell Insular, presidit per Pilar Costa, i als ajuntaments d’Eivissa i Formentera, amb Xico Tarrés i Isidor Torres al capdavant, respectivament. A més, aquest acord va establir les bases per al primer govern progressista de les Illes Balears, encapçalat per Francesc Antich.

Organització de l’esdeveniment

L’acte està organitzat per diverses formacions polítiques que varen formar part del Pacte Progressista: el Partit Socialista, Esquerra Unida i Ara Eivissa. Les entitats organitzadores animen la ciutadania a assistir-hi i compartir aquest moment de memòria col·lectiva.

Aquest esdeveniment pretén recordar el significat d’aquella etapa política per a les illes i els canvis que en varen derivar, així com mantenir viu l’esperit de col·laboració i visió de futur que la varen fer possible.

per

Acabar amb la pena de mort

Acabar amb la pena de mort
Roma Colosseo Cities for life 30-11-2022

Tal dia com avui, 30 de novembre de 1786, el Gran Ducat de Toscana va abolir la pena de mort, sent el primer estat de l’era moderna a fer-ho. Des d’aquella data fins avui i malgrat que ja han transcorregut 248 anys, encara un de cada quatre estats del món, la mantenen. Per aquest motiu, cada any des de fa vint-i-dos, milers de ciutats i pobles del món celebren la Jornada mundial “Ciutats per la Vida – Ciutats contra la Pena de Mort” . La iniciativa va partir de la Comunità di Sant’Egidio de Roma, que en 2002 la va posar en marxa per recordar que encara queda molt per aconseguir un món lliure de la pena capital.

Juntament amb la Comunità di Sant’Egidio , des dAmnistia Internacional i altres organitzacions membres de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, impulsam any rere any aquesta commemoració, que té com a objectiu el que noves ciutats i pobles es declarin “Ciutat per la Vida” i rebutgin la pena de mort, per tal de pressionar els països que encara la mantenen perquè l’aboleixin. A les Balears, des que el 30 de novembre de 2010 Amnistia Internacional fes el primer acte públic de “Ciutats per la Vida – Ciutats contra la Pena de Mort”, simultàniament a Palma i a Maó, gairebé una vintena de municipis de les nostres illes han aprovat declaracions institucionals o mocions per declarar-se “Ciutat per la Vida” .

En contra de la pena de mort

Amnistia Internacional s’oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte comès, de les característiques de la persona acusada, de la seva culpabilitat o innocència i del mètode d’execució utilitzat per l’Estat, com no podria ser d’altra manera en una organització la raó de la qual és la lluita pels drets humans. La Declaració Universal de Drets Humans (1948) consagra el dret a la vida de totes les persones, a l’article núm. 3: “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat” . També el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) defensa el dret a la vida de tot ésser humà, mentre que el Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1989) té com objecte, precisament, l’abolició de la pena de mort a tot el món. Amnistia Internacional considera que es tracta d’un càstig cruel, inhumà i degradant i com la resta d’organitzacions de drets humans i altres que treballen per l’eliminació de la pena de mort, que va en contra de la dignitat humana.

No hi ha cap evidència que la pena capital, allà on encara s’aplica, ajudi a reduir la criminalitat, més aviat sembla succeir el contrari. Alguns països l’apliquen fins i tot a menors d’edat o a persones amb discapacitat mental i en molts casos per delictes fins i tot d’una gravetat relativa. A més, és un càstig que no permet rectificacions, donar marxa enrera. La gran majoria dels països no democràtics en els que no es respecten els drets humans ni hi ha garanties judicials sovint s’utilitzen la pena de mort com una eina de pressió, una amenaça, per evitar la crítica i l’oposició al govern.

Milers de persones executades en 2023

En 2023, el nombre de persones executades, en aplicació de la pena de mort, ha estat el més alt en els darrers nou anys. Amnistia Internacional ha acreditat i enregistrat un mínim de 1153 execucions, entre les quals no es compten altres milers d’execucions que hi ha evidències que es duen a terme, any rere any, a la Xina, on tot allò relacionat amb la pena de mort té la consideració de secret d’estat ; igual que a altres països com Corea del Nord i Vietnam o en els que simplement no se’n dona informació, com per exemple l’Afganistan.

En aquesta macabra llista, segueixen per número de persones mortes en mans del seu propi estat, Iran, amb 853 morts; Aràbia Saudí, amb 172; Somàlia, amb 38; Estats Units d’Amèrica, amb 24 i així fins a un total de 17 països executors.

Malgrat això, el món camina amb pas ferm, encara que massa lent, cap a l’eliminació de la pena capital a tot arreu. I així hem constatat que, en 2023, altres països, com Pakistan, Malàisia i Ghana han introduït canvis legislatius tendents a reduir els supòsits d’aplicació de la pena de mort i altres com Kènia, Libèria i Zimbàbue han donat ja les primeres passes legislatives encaminades a l’abolició de la pena de mort.

Amb iniciatives com aquestes, avui dia enfront dels 55 països que encara mantenen la pena capital a les seves legislacions, n’hi ha 112, que l’han abolida per a tots els delictes i altres 32, que bé no l’apliquen per crims ordinaris o bé que han decretat una moratòria.

Per tot això, per seguir caminant cap a un món més just i en el que primin els drets humans i la llibertat i dignitat de totes les persones, avui més que mai hem de continuar lluitant per l’abolició universal de la pena de mort. Per això mateix, durant aquests darrers dies, diversos ajuntaments de les Balears, amb col·laboració amb Amnistia Internacional, van duent a terme diferents actes per intentar, entre tots i totes, acabar amb la pena de mort en el món.

Text i foto: Xavier Ramis Caldentey, Amnistia Internacional

    Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.

    ADDRESS

    63739 street lorem ipsum City, Country

    PHONE

    +12 (0) 345 678 9

    EMAIL

    info@company.com