Més fraternitat
Situacions de dificultat extrema, com la pandèmia que estem patint, sovint mostren la vertadera cara de les coses.
És llastimós que, com va passar el 2008, alguns països de la Unió Europea mostrin una actitud tan poc conseqüent amb els valors i principis que la varen inspirar i l’articulat dels seus tractats, i més quan parlem de crisis que són una mostra clara de la urgent necessitat de reforçar el projecte: davant virus globals no són suficients respostes nacionals. Aquestes actituds engreixen dintre de la Unió els nacionalismes populistes i euroescèptics, ressorgits a l’ombra de la crisi del 2008, que representen no només un llastre per construir més Europa, si no una tornada enrere respecte dels drets i llibertats aconseguides.
La Covid-19 també ressalta el rostre de la desigualtat existent. En aquests casos els més dèbils sempre són els més perjudicats. A nivell econòmic plou sobre banyat: moltes famílies encara no havien aixecat el cap després de la bufetada del 2008. Serà imprescindible fer un esforç titànic per la igualtat i per combatre la pobresa amb els instruments que facin falta, i regular des de la política la globalització econòmica – absolutament desfermada- per posar-la a disposició de les persones. Les nostres societats no aguantaran més incertesa i inseguretat.
La pandèmia ha posat també negre sobre blanc les polítiques que desmuntaven l’estat del benestar, en aquest cas la sanitat pública i gratuïta.
La pandèmia ha posat també negre sobre blanc les polítiques que desmuntaven l’estat del benestar, en aquest cas la sanitat pública i gratuïta. La aposta per privatitzar serveis bàsics la sostenen molt sovint el mateixos mandataris que fan befa de la lluita contra el canvi climàtic i impedeixen les mesures de caire global, imprescindibles i urgents, que garanteixin el futur de la humanitat.
Convindria que per el dia després féssim una bona lectura de tot plegat, no fos cosa ens quedem amb anàlisis superficials. De fet , ja hi ha veus que prediquen que per aconseguir més seguretat calen sistemes més autoritaris, o que aposten per centralitzar competències i per tornar aixecar fronteres. Són veus semblants a les que en relació a la crisi del 2008 ens deien que havien viscut per sobre de les nostres possibilitats i que s’havien de retallar els pressupostos de la xarxa bàsica de serveis públics, la investigació, l’equipament públic, en comptes d’atacar més contundentment les seves vertaderes causes.
Sense perjudici de les declaracions excepcionals com les actuals, minvar democràcia, aixecar fronteres o centralitzar no són les solucions, tampoc retallar llibertats o negar la diversitat.
Sense perjudici de les declaracions excepcionals com les actuals, minvar democràcia, aixecar fronteres o centralitzar no són les solucions, tampoc retallar llibertats o negar la diversitat. La solució passa per el diàleg i l’acord que faciliti la cohesió de les societats, passa per la igualtat i pel reforç de l’estat del benestar, passa per més fraternitat, per més federació, per la solidaritat, i l’entesa entre països per què la política tingui força a nivell global per afrontar pandèmies com la que patim, regular el capitalisme, per afrontar reptes com el canvi climàtic, la immigració etc.. Com més d’acord i junts actuem, més possibilitats tenim de vèncer les adversitats. És més, hi ha adversitats que sols junts les podrem vèncer.
També a casa, on convindria que els partits entenguin que la reconstrucció necessitarà de l’esforç de tothom i que mostrin la cara més solidària i social. Sumant esforços amb els agents econòmics i socials, i aprofitant la fortalesa i proximitat del nostre estat autonòmic i de la xarxa d’Ajuntaments.
Aquest maleït virus ens ha fet veure la importància vital de la sanitat, dels servidors públics, dels empleats amb freqüència pitjor pagats –transport, supermercats, neteja, la primera línia humil i heroica de la lluita contra la pandèmia– i convindrà que a més dels merescuts aplaudiments, quan toqui, els dotem del que necessitin i, de pas, aprofitem per fer una reestructuració en l’escala de valors i de prioritats de la nostra societat.
La constatació de la nostre fragilitat, hauria de donar el coratge i confiança a la política per afrontar i compartir, sense dilació, decisions respecte dels reptes que té la humanitat, alguns dels quals fa massa temps que ajornem.
Francesc Antich Oliver va ser president de les Illes Balears del 1999 a 2003 i de 2007 a 2011. Secretari General del PSIB-PSOE de 2000 a 2012
