Blog

La dreta cerca la confrontació com a eina política. La dreta, amb la seva dèria per guanyar vots, es passa la llengua “gola avall” per a què la gent parli des del fetge, des de les vísceres o, més concretament, amb ràbia, amb bilis. La dreta amarga el discurs de la llengua per endolcir el discurs de la crispació, per tensionar les relacions entre les persones, per generar diferències, per crear un sentiment de rebuig i d’odi, però també, sota la idea d’unitat, per suscitar sentiments de superioritat, augmentar els sentiments de classisme, produir sentiments de predomini.

La ferotge campanya llençada per la dreta més rància davant la redacció de la nova llei educativa, la LOMLOE, està creant conflictivitat i crispació en un moment de crisis sanitària

La ferotge campanya llençada per la dreta més rància davant la redacció de la nova llei educativa, la LOMLOE, està creant conflictivitat i crispació en un moment de crisis sanitària com l’actual i no fa més que reforçar l’argument de què, per a la dreta, qualsevol arma per anar a la contra val,  de què per al Partit Popular el “cuánto peor, mejor” és la idea bàsica i gairebé única del seu argumentari quan estan a l’oposició.

La LOMLOE no sols intenta reduir els efectes perniciosos de la LOMQE -una llei que va generar conflictes allà on no hi havia i va crear segregació allà on havia integració – sinó que intenta posar el sistema educatiu al segle XXI, que pretén aconseguir una educació inclusiva, una educació de qualitat i una educació com a eina d’igualtat i de cohesió social i cultural.

Un dels conflictes més viscerals que està generant aquesta tramitació és el tractament de la llengua. Assumpte que ha estat tractat i “maltractat” de forma deliberada pels mitjans de comunicació afins a les idees conservadores, el quals,  a l’incidir en el tema d’una forma constant i reiterativa,  esperen aconseguir treure la part més amarga del discurs dels seus lectors i fixen l’objectiu en debilitar al Govern que tramita la llei i en generar diferenciacions ideològiques suficients per poder reforçar la dreta que defensen mitjançant un discurs formal de caràcter “nacional” i espanyolista, però d’arrels excloents, centralitzadores, uniformadores i d’alta càrrega feixista.

Un tret identificador d’Espanya és la diversitat, la pluralitat. La diversitat tant a nivell natural, com política, social i econòmica i lingüística. Per tant, dins d’aquesta diversitat i pluralitat, s’ha anat forjant, al llarg de la història recent,  una idea molt clara que la llengua, com a tret cultural identificador de la identitat local de determinats territoris, s’ha de protegir i potenciar com a element enriquidor de la idiosincràsia pròpia de cada territori. Aquest reforçament de la diversitat lingüística no genera cap problema de convivència social, sinó que es converteix en element identificatiu i diferenciador de la diversitat real existent.

A l’escola, després de superar l’època centralitzadora, unificadora, uniformadora i excloent del franquisme, es va establir un consens a tots els territoris

A l’escola, després de superar l’època centralitzadora, unificadora, uniformadora i excloent del franquisme, es va establir un consens a tots els territoris que, en funció dels seus Estatuts, aquelles Comunitats Autònomes que tenien llengua pròpia, havien d’impulsar la implantació de l’ensenyament de la llengua pròpia i la oficial de l’Estat. Es pretén què tots i totes les alumnes arribin a assolir la competència lingüística en totes dues llengües al finalitzar l’escolarització obligatòria i, fins i tot, en puguin assolir les d’una tercera llengua.

Amb la LOMQE, amb el seu intent “uniformador” de la nova dreta democràtica, es posà la llengua castellana en una posició predominant i es varen establir les condicions per començar a generar conflictes lingüístics. El ministre Wert, va posar a la seva llei allò que políticament i ideològicament la dreta pretén des de sempre : “espanyolitzar”, unificar, uniformar, eliminar la diversitat, rebutjar allò que és diferent.

Ara, amb la LOMLOE, es pretén restablir tot allò que genera diferències d’oportunitats i d’equitat i, per tant, s’intenta crear una situació en què, amb el respecte absolut a allò que es disposa a la Constitució i als Estatuts d’Autonomia que tenen llengües pròpies, permeti avançar en la idea competencial i de ple domini de les llengües oficials de tots els territoris, establint les mesures necessàries per a compensar les diferències i aconseguir l’equilibri de les competències lingüístiques.

Als territoris amb llengua pròpia cooficial tenim molt clara la funció cohesionadora i conciliadora de la llengua

Als territoris amb llengua pròpia cooficial tenim molt clara la funció cohesionadora i conciliadora de la llengua i, a les escoles hem de superar el debat de la llengua i la vehicularitat,  perquè, al cap i a la fi, la llengua és una competència, la llengua és una eina de comunicació imprescindible per aconseguir una societat viva i forta.

Debatre sobre la vehicularitat i la immersió on la dreta i ultradreta s’atrinxeren, és un esforç extenuant i estèril. Hem de fer-los entendre que la immersió lingüística no és més que una elecció metodològica per aconseguir uns objectius competencials finals. Hem de tenir molt clar que la llengua no és una arma, no és una dèria, no és una obsessió. La llengua una eina, és la nostra eina de comunicació i, per tant, hem de tenir un coneixement de totes les seves possibilitats i les seves particularitats.

Enric Casanova. Diputat Socialista al Parlament de les Illes Balears