Infants de Gaza, víctimes de la barbàrie que no cessa, per Omar Lamin
Cada 10 minuts mor un infant de manera violenta en la Franja de Gaza a Palestina, segons l’ONG Save the Children, en un lloc on quatre de cada cinc ja tenien símptomes de depressió, pors i dol. Davant la recent escalada de violència, expressam la nostra màxima preocupació per l’estat dels drets humans a la regió i el més absolut rebuig cap a l’ús de la violència indiscriminada contra la població civil.
Els infants palestins han mort en tota mena de circunstàncies i llocs: aixafatssota els enderrocs de les seves cases, víctimes d’explosius, travessats per bales o tallats per fragments de metall.
Les imatges tràgiques ens confirmen que la creença que aquest conflicte podria resoldre’s per si mateix era un error profund, un error de fons. El conflicte no sols no trobarà solució per sí mateix; la pau i la seguretat de la regió no seran possibles si no oferim un horitzó d’esperança al poble palestí. I aquest horitzó és imprescindible.
Sense suport psicològic ni sanitari, els infants que viuen a Gaza suporten condicions extremadament tràgiques mentre persisteix la invasió israeliana. Les infraestructures estan destruïdes, les malalties es propaguen i centenars de milers de menors malviuen en refugis i botigues improvisades que manquen de serveis bàsics després de veure’s desplaçats de les seves cases. A més, molts milers d’infants han quedat orfes.
Per a aquells que no tenen memòria, o no volen recordar, aquells que reneguen dels drets humans, cal recordar-lis que s’ha expulsat als palestins de ca seva, que s’han apoderat de les seves terres, que han tancat a més de dos milions i mig de persones en la franja de Gaza.
La situació humanitària és cada vegada més crítica i, les seves conseqüències, pesaran en la nostra consciència col·lectiva. S’están perpetrant greus violacions dels drets de la infància: matances i mutilacions d’infants, atacs a hospitals i escoles i denegació d’accés a l’ajuda humanitària. Sense aquesta ajuda, molts dels infants que sobreviuen a les bombes i a les bales s’enfronten, a més, a una amenaça silenciosa però letal: la fam.
Els edificis poden reconstruir-se però la por, l’ansietat i el dolor d’aquests dies agreujaran inevitablement les pressions sobre la salut mental dels infants.
I es que, per molt grans que siguin les diferències, per intens que sigui l’odi, per profundes que siguin les ferides, sempre és possible garantir un futur de pau i de convivència dels pobles. Hem d’aportar la nostra ajuda per a pal·liar el sofriment i evitar l’extensió d’aquest conflicte. Però hem d’anar més enllà, hem d’ajudar a contribuir a la superació definitiva d’un conflicte que ha causat massa dolor, massa desesperació, durant massa temps i demanar que aturi aquesta guerra.
I ara, quan la guerra entra ja en el seu sisè mes, la mort per fam ha arribat a Gaza.
Els infants de Gaza no tenen el temps del seu costat. Necessiten que sentim el seu crit demanant solidaritat humana; necessiten que actuem com si de veritat els escoltéssim.
La comunitat internacional ha de realitzar immediatament tots els esforços possibles per assegurar que tots els infants puguin viure en llibertat, amb dignitat i seguretat; aquest compromís s’ha de prendre en consideració per a la població civil en el seu conjunt. Aquesta constitueix l’única solució per a aquesta pel·lícula de malson. Hem de dur a terme aquesta acció en nom de la humanitat, amb l’objectiu de defensar i preservar els Drets Humans, tant avui com cada dia.
No podem continuar consentint que els nins i les nines de Gaza visquin amb por i sense futur; tots els infants haurien de viure amb seguretat i poder somiar amb un futur amb oportunitats. És l’hora de la justícia, és l’hora dels drets humans sense matisos.
Omar Lamin
Secretari de Drets Socials i Migracions del PSIB-PSOE i diputat socialista al Parlament de les Illes Balears
