Ucraïna, símptoma del signe dels temps per Pere Joan Pons
Ucraïna, símptoma del signe dels temps
Durant la darrera dècada, Europa ha viscut crisis consecutives externes que avui ens ensenyen un món més polaritzat, on el Dret internacional és ignorat i a on la resolució dels conflictes per la força guanya crèdit amb forces cada vegada més autoritàries.
Forces que sembla que menyspreen sense problema un ordre internacional basat en la democràcia i en el respecte dels Drets Humans. Ucraïna n’és un bon símptoma, un mirall que ens mostra la nostra unitat, però també la realitat asimètrica en relació a altres conflictes actuals a les portes d’Europa.
En 15 anys, hem passat d’una crisi financera, econòmica i social global a un món en crisi de valors, amb una clara erosió de les democràcies arreu del planeta, amb una forta polarització i una manca de respecte per la resolució de conflictes de forma negociada i pacífica. La pau, en certa manera, està més amenaçada que mai perquè la democràcia també ho està.
El conflicte és avui un factor transversal, global, que té tendència a créixer. Al nostre continent, hem passat de la guerra freda a una agressió del somni imperial de Putin envers a una Ucraïna que, des de l’atac del 21 de febrer del 2022, és més europea que mai després de temps de creure que podríem comprar amb una Rússia europea, la realitat ho ha desmentit.
Quines lliçons podem extreure d’aquest símptoma global de degradació dels mecanismes que ens vam donar per garantir la pau després de la segona guerra mundial? Cap a quin model ens dirigim, o simplement estam en un moment d’enfrontament acarnissat entre les democràcies liberals i els nous règims autoritaris i populistes que fins i tot treballen des de les grans democràcies planetàries?
La primera és que Europa està en una situació complexa, perquè té una amenaça política, militar i existencial a les seves portes que ha deixat tancada tota oportunitat de diàleg. Però al mateix temps, té una oportunitat per créixer i aprofundir en el projecte europeu, lògicament amb clares amenaces.
La segona és l’impacte asimètric d’aquest conflicte en un món global. Si Ucraïna ha rebut tot el suport després de l’atac de Putin, la reacció internacional a les accions d’Israel a Gaza no han estat al mateix nivell, i això ha tornat a mostrar a molts de països del sud global que els valors occidentals són a la carta, i que per tant, el tracte a la crisi de Gaza no té res a veure amb la crisi d’Ucraïna.
La tercera lliçó té a veure amb el futur europeu. Els darrers 15 anys han demostrat que la UE necessita més cohesió econòmica, fiscal i comercial per una banda. Per una altra, necessita una acció conjunta i cohesionada en matèria de transició demogràfica, energètica i ecològica. I per suposat, necessita una profunda reconfiguració de la seva operabilitat política i militar.
La suma d’aquests tres pilars, conjuntament amb l’adhesió de més països al projecte europeu, ens ha de permetre ser un projecte més reconegut globalment tant a nivell polític, econòmic com energètic.
Ucraïna és el símptoma de tots aquests factors. Ens confronta amb l’erosió de la democràcia a les nostres portes a la vegada que ensenya la necessitat d’una política de transició energètica conjunta, i per suposat d’una necessitat d’un projecte totalment alineat amb l’ordre internacional.
Els riscs i les debilitats són evidents, perquè tres anys després no hi ha diàleg possible entre Moscou i Kiev, les negociacions de pau han fracassat i algunes veus ja mencionen la idea d’un conflicte congelat a curt, mig i llarg termini.
Ucraïna ha mostrat una resposta majoritàriament unitària dels països de la UE i occidentals contra un país agredit i una població assetjada. Aquesta resposta ha estat
molt lenta i poc vigorosa en el cas de Gaza, i això també demostra que aquesta crisi de valors, aquesta erosió de la democràcia i els seus valors, també s’aplica als països occidentals.
Per tant, si el camí era Ucraïna, la resposta en les crisis posteriors queda en entredit i demostra que fins i tot en el marc dels valors universals que defensa la Unió Europea, treballam a la carta, amb les nostres contradiccions ben evidents des del passat 7 d’octubre. Ucraïna, és per tant un símptoma, del que hem de fer en el marc dels nostres valors, però que si ens desdibuixem com a Gaza fem un signe de complicitat amb les amenaces de les democràcies liberals i els seus valors.
Pere Joan Pons.
Senador. Viceportaveu del Grup Socialista a la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la UE.Vicepresident de l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE.