Acabar amb la pena de mort
Tal dia com avui, 30 de novembre de 1786, el Gran Ducat de Toscana va abolir la pena de mort, sent el primer estat de l’era moderna a fer-ho. Des d’aquella data fins avui i malgrat que ja han transcorregut 248 anys, encara un de cada quatre estats del món, la mantenen. Per aquest motiu, cada any des de fa vint-i-dos, milers de ciutats i pobles del món celebren la Jornada mundial “Ciutats per la Vida – Ciutats contra la Pena de Mort” . La iniciativa va partir de la Comunità di Sant’Egidio de Roma, que en 2002 la va posar en marxa per recordar que encara queda molt per aconseguir un món lliure de la pena capital.
Juntament amb la Comunità di Sant’Egidio , des d’ Amnistia Internacional i altres organitzacions membres de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, impulsam any rere any aquesta commemoració, que té com a objectiu el que noves ciutats i pobles es declarin “Ciutat per la Vida” i rebutgin la pena de mort, per tal de pressionar els països que encara la mantenen perquè l’aboleixin. A les Balears, des que el 30 de novembre de 2010 Amnistia Internacional fes el primer acte públic de “Ciutats per la Vida – Ciutats contra la Pena de Mort”, simultàniament a Palma i a Maó, gairebé una vintena de municipis de les nostres illes han aprovat declaracions institucionals o mocions per declarar-se “Ciutat per la Vida” .
En contra de la pena de mort
Amnistia Internacional s’oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte comès, de les característiques de la persona acusada, de la seva culpabilitat o innocència i del mètode d’execució utilitzat per l’Estat, com no podria ser d’altra manera en una organització la raó de la qual és la lluita pels drets humans. La Declaració Universal de Drets Humans (1948) consagra el dret a la vida de totes les persones, a l’article núm. 3: “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat” . També el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) defensa el dret a la vida de tot ésser humà, mentre que el Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1989) té com objecte, precisament, l’abolició de la pena de mort a tot el món. Amnistia Internacional considera que es tracta d’un càstig cruel, inhumà i degradant i com la resta d’organitzacions de drets humans i altres que treballen per l’eliminació de la pena de mort, que va en contra de la dignitat humana.
No hi ha cap evidència que la pena capital, allà on encara s’aplica, ajudi a reduir la criminalitat, més aviat sembla succeir el contrari. Alguns països l’apliquen fins i tot a menors d’edat o a persones amb discapacitat mental i en molts casos per delictes fins i tot d’una gravetat relativa. A més, és un càstig que no permet rectificacions, donar marxa enrera. La gran majoria dels països no democràtics en els que no es respecten els drets humans ni hi ha garanties judicials sovint s’utilitzen la pena de mort com una eina de pressió, una amenaça, per evitar la crítica i l’oposició al govern.
Milers de persones executades en 2023
En 2023, el nombre de persones executades, en aplicació de la pena de mort, ha estat el més alt en els darrers nou anys. Amnistia Internacional ha acreditat i enregistrat un mínim de 1153 execucions, entre les quals no es compten altres milers d’execucions que hi ha evidències que es duen a terme, any rere any, a la Xina, on tot allò relacionat amb la pena de mort té la consideració de secret d’estat ; igual que a altres països com Corea del Nord i Vietnam o en els que simplement no se’n dona informació, com per exemple l’Afganistan.
En aquesta macabra llista, segueixen per número de persones mortes en mans del seu propi estat, Iran, amb 853 morts; Aràbia Saudí, amb 172; Somàlia, amb 38; Estats Units d’Amèrica, amb 24 i així fins a un total de 17 països executors.
Malgrat això, el món camina amb pas ferm, encara que massa lent, cap a l’eliminació de la pena capital a tot arreu. I així hem constatat que, en 2023, altres països, com Pakistan, Malàisia i Ghana han introduït canvis legislatius tendents a reduir els supòsits d’aplicació de la pena de mort i altres com Kènia, Libèria i Zimbàbue han donat ja les primeres passes legislatives encaminades a l’abolició de la pena de mort.
Amb iniciatives com aquestes, avui dia enfront dels 55 països que encara mantenen la pena capital a les seves legislacions, n’hi ha 112, que l’han abolida per a tots els delictes i altres 32, que bé no l’apliquen per crims ordinaris o bé que han decretat una moratòria.
Per tot això, per seguir caminant cap a un món més just i en el que primin els drets humans i la llibertat i dignitat de totes les persones, avui més que mai hem de continuar lluitant per l’abolició universal de la pena de mort. Per això mateix, durant aquests darrers dies, diversos ajuntaments de les Balears, amb col·laboració amb Amnistia Internacional, van duent a terme diferents actes per intentar, entre tots i totes, acabar amb la pena de mort en el món.
Text i foto: Xavier Ramis Caldentey, Amnistia Internacional
