UNA D’INDIS… I FEIXISTES
A Espanya com a les pel·lícules de l’Oest americà ens han tergiverssat la història.
Durant la dictadura, amb el control dels guixos i les pissarres es va ensenyar el que va interessar. El servei de propaganda bé se’n va encuidar d’enaltir el règim i massacrar de totes les maneres possibles el pensament contrari als ideals del Movimiento…
Una vegada entrada la democràcia, un poc per por i un poc pels acords que es pactaren per arribar a aquesta pau no va millorar massa el missatge de la Veritat.
La gent ja no creu que els rojos tenien coa i menjaven nins, però tampoc saben, dels avanços que va implicar, tot i els vaivens polítics, els 5 anys de la Segona República.
Com a l’oest americà deia, les pel.lícules ens han confós i han magnificat el setè de cavalleria, el general Custer i altres gestes oblidant que els nadius americans eren els bons..
Fa 50 anys que va morir Franco, els més majors que a les trobades familiars de Nadal, matances i altres herbes amollaven adesiara que abans estàvem millor han minvat, però no han augmentat els que les feien front amb arguments com que si altre temps podien deixar la clau al pany era per la misèria en que va quedar enfangat el país després de 3 anys de guerra.
No, no han minvat, han canviat de generació, ara els seus fills canvien d’arguments: els pantans solen ser recurrents però segueix faltant gent que les fassi callar explicant que els projectes d’abastament d’aigua ja estaven en estudi quan el general encara habitava África, per exemple..
Dic això perque si no alçam la veu, si no aconseguim fer veure que la història no és com els han explicat es seguiran normalitzant fets i comentaris com que les milicianes assassinades a Manacor eren prostitutes, seguirà sent habitual escoltar comentaris justificant el delicte d’odi que va cometre aquell home que seu a la presidència del Parlament del tipus que ja fa molts d’anys d’allò, ningú sap qui eren aquestes, i si les matàren alguna cosa havien fet. N’hi haurà que encara trobaran graciós que un personatge que cobra de diputat feliciti amb un somriure el primer d’abril, dia de la victòria va afegir, per rectificar després que era una broma mentres feia sabonera per sa boca. I també seguirà sent normal que hi hagi un monument a un creuer responsable dels crims de guerra que tots coneixem. I acabarà sent ben vist, vius, que nins de 14/16 anys cantin el cara el sol als patis de les escoles jugant a ser patriotes sense sabre el transfons que hi ha darrera.
Diu en Joan, el meu fill de 15 anys, que els feixistes ho son un 5% per tradició familiar, un 5% per interés i un 90% per incultura o desconeixament, així les coses no està tot perdut, tenim un 90% de feixistes reciclable. Hi ha molta feina per fer.
Jo vaig començar a fer-n’hi a Son Coletes, quan fa devers 30 anys que hi vaig començar anar, trobava que erem pocs, encara se’n xerrava poc.. mai vaig intervenir als Parlaments però mentalment contava els assistents i me repetia, si nosaltres som els bons, com els indis americans, com és que només som els que som, hauriem de ser mil o dos mil o més fins i tot.
La primera vegada hi vaig anar tot sol però any rere any hi compareixia amb més gent, la meva al.lota, els meus amics, els meus pares… allò s’havia de donar a conèixer. No va ser gràcies a jo però l’interès va anar creixent i cada vegada s’hi anava sumant més gent, sempre dels mateixos però, els que enrevoltam els mateixos espais de cultura i pensament…
Ara darrerament he agafat afició a denunciar publicacions a xarxes socials que entenc com a homòfobes, xenòfobes, feixistes… que al manco als creadors de contingut contaminat les dugui un poc més de feina vessar odi i ràbia a les xarxes.
D’aqui res serà 14 d’abril, hi haurà actes a molts de cementiris i espais de memòria, participem-hi! No serà suficient, però hem de seguir fent-ho visible i defensem amb arguments la memòria de tots aquells que lluitaren i entregaren la vida per uns ideals de Igualtat, Solidaritat, Fraternitat…
Ni les Milicianes, ni les Roges del Molinar, ni Guillem Pascual, jo sé perquè ho dic, ni cap altre d’aquelles dones i homes, ni cap del nadius americans, com encapçalava aquestes paraules, mereixen que l’odi es giri contra la seva memòria, ans al contràri i per la nostra part sé que les mantendrem vius dins el nostre pensament i els nostres actes perquè el seu llegat no desaparesqui mai.
Salut i República.
Pep Jaume “Pep Gall”
Secretari de Memòria Democràtica
FSM
