Blog

Els i les socialistes rendim homenatge a Gabriel Alomar i Villalonga al 80 aniversari de la seva mort.

Discurs del vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar, Cosme Bonet, a l’acte del 80 aniversari de la seva mort.

Sr. Batle de Palma, autoritats, amigues i amics.

En primer lloc vull agrair a l’Ajuntament de Palma que aculli avui aquest acte de record, de memòria i homenatge a un dels mallorquins més destacats del segle XX, Fill Il·lustre d’aquesta ciutat, Fill Predilecte de l’illa de Mallorca, Gabriel Alomar i Villalonga.

Aquestes declaracions honorífiques així com el propi homenatge d’avui són actes de justícia amb qui morí a l’exili, lluny de la seva terra, i durant molts d’anys fou silenciat amb la voluntat de submergir la seva memòria en l’oblit.

No ho aconseguiren, de fet podríem dir que el nom d’Alomar fou el primer dels líders o referents republicans en ser reivindicat per les institucions ja democràtiques després de la dictadura, reivindicat i homenatjat per una societat que era conscient de la gran injustícia que s’havia comès amb la seva memòria, tal com s’ha comès amb la memòria de tants d’altres, i que sols ara començam a reconèixer com és obligat en una societat democràtica, trobant-nos encara amb resistències incomprensibles en una societat del segle XXI.

No fou casualitat que el nom de Gabriel Alomar fos un dels primers en ser reivindicat, la seva influència, el seu mestratge, el seu prestigi eren reconeguts a les Illes Balears, a Catalunya i al conjunt d’Espanya molt abans de la Guerra Civil o de la proclamació de la República. 

Intel·lectual, escriptor, poeta i polític d’alçada, era en vida i és avui no només un referent sinó també, com hem dit, un dels símbols més destacats de la societat progressista a les Illes Balears, un símbol que transcendeix èpoques i que mereix el màxim relleu per la influència i exemple que fou per a la seva generació i per a les posteriors. 

S’ha parlat aquí de la seva figura i obra, no és objecte de la meva intervenció en nom de la Fundació Gabriel Alomar tornar a referir-m’hi, sinó sumar-nos com a entitat a aquest acte de justícia històrica. La nostra Fundació pren el nom d’Alomar ja als anys 80, com a Centre d’Estudis, per la importància que es reconeix a l’autor de El Futurisme.

Alomar, a més, és actual. Actual en els debats que plantejava fa un segle, i que per tant mereix ser rellegit, repensat, reflexionat. És actual el seu pacifisme, el seu idealisme, o l’evolució des del liberalisme al socialisme, fet que el fa afirmar que el socialista és el partit cridat a ser el “partit de la llibertat”, a les pàgines de “La Justícia Social”, òrgan de la Unió Socialista de Catalunya.

És actual per una societat com la mallorquina a on encara hem de sentir qui posa en dubte la unitat de la llengua catalana, on encara hem de sentir veus que qüestionen la descentralització que representa l’estat de les autonomies, enlloc de sumar-se a la necessitat d’avançar cap a un model d’estat federal, que representi una “juxtaposició i convivència de diverses nacions”, com escrivia el propi Alomar en una data tan llunyana com 1901.

Acabaré, si em permeten, prenent unes paraules del propi Gabriel Alomar, ja iniciada la Guerra Civil, a Barcelona estant, els socialistes que es trobaven refugiats a la capital catalana impulsaren una publicació el “Suplement de l’Obrero Balear”, i en aquell primer número Alomar hi escrigué una breu columna que acabava desitjant el triomf de la llibertat, de la República, amb les següents paraules, amb una referència a l’Església, com a metàfora:

”…podríem dir que nosaltres som avui l’Església Militant que lluita per la gran deslliurança; i els nostres germans de Mallorca, carn de la nostra carn, són l’Església purgant i sofreixen un turment de purificació en el qual participem, terriblement, nosaltres, en l’angúnia de no poder socórrer-los ni confortar-los.

Però uns i altres tenim l’esperança de constituir demà l’Església triomfant, sota les banderes desllibertes, cantant la pau i la victòria”.

Alomar ens parla des d’una distància de 85 anys, avui li diríem que la pau va torbar-se a arribar, i que seguim lluitant per la victòria dels valors que ell va defensar durant tota sa vida. 

Moltes gràcies.

Cosme Bonet. Vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar