Perquè reclamam un finançament just? Les Illes Balears estan mal finançades, sense rebre de l’Estat els recursos per mantenir els serveis bàsics, no arribam a la mitjana de la resta de comunitats en relació a la inversió de l’estat en infraestructures, som la segona comunitat en aportar a la caixa comuna de l’Estat i la novena en rebre.
Si parlam de bon finançament ens estam referint qualitat de vida de la ciutadania, a futur dels nostres fills, ja que en depenen els serveis que presta la comunitat com la salut, l’educació o el benestar social.
Afecta a les llistes d’espera del sistema sanitari, per exemple, a l’educació de qualitat, amb un bon finançament es podria dotar al sistema educatiu de les ràtios adequades o de mestres de suport, impulsar polítiques que ara no es poden afrontar per manca de finançament.
Ens trobam davant un moment clau, el de la reforma del Sistema de Finançament Autonòmic, debat obert a nivell estatal, al que cal sumar-hi la negociació bilateral amb el Govern central pel nou Règim Especial per a les Illes Balears, reptes que requereixen d’ampli suport social.
La reivindicació de bon finançament ha trobat el principal obstacle en la manca de compromís del Govern Rajoy per impulsar la reforma, fins ara sols hem trobat intents de retrassar el procés, sempre amb excuses per no abordar de la reforma del sistema de finançament autonòmic. No ha estat la prioritat d’un Govern queha optat per la recentralització des del punt de vista competencial i amb normes de control pressupostari amb l’excusa de la crisi econòmica que han conduït a l’empobriment financer i polític de les comunitats autònomes.
És inacceptable que el Govern central empri el finançament com a moneda de canvi per assolir els seus objectius, això és especular amb els drets i serveis que rep la ciutadania, sotmesos a les tàctiques polítiques de Rajoy, que demostra manca de lleialtat institucional, manca de sentit d’estat, fent evident que l’actual sistema depèn de la voluntat política del poder central sense tenir en compte el dret dels ciutadans a tenir garantits els serveis públics.
L’actual sistema de finançament representa perpetuar el que professor i economista Guillem López i Casasnovas defineix com a dèficit social provocat pel dèficit fiscal, ell mateix explicava recentment que una diferència fonamental entre els actors en la negociació es troba en la concepció dels ingressos que rep l’estat, el principi que sembla guiar el Govern central és considerar que aquests els pertanyen en exclusiva, tenint la darrera paraula sobre el seu destí. Aquest principi va en contra de l’esperit descentralitzador amb el que va néixer l’estat de les autonomies i que ha permès el període més llarg de pau i prosperitat econòmica en la història contemporània d’Espanya. En canvi, pensam que, com als sistemes federals, la sobirania fiscal no és única, sinó compartida amb els territoris, idea que duria a un pacte federal que definís en els seus principis un sistema estable de finançament, que garantís l’autonomia financera i no pogués ser modificat arbitràriament, blindat constitucionalment. Aquest és el finançament al que aspiram.
És el moment de trencar amb la històrica insuficiència de recursos, i manca d’autonomia per administrar la nostra riquesa, com està reclamant el nostre Govern, al que volem reforçar en la reivindicació amb ampli suport social.
Paral·lelament hem de negociar un nou Règim Especial,l’actual ha complert ja 20 anys sense aportar cap canvi significatiu en la inversió de l’estat a les Illes, el Règim realment ha de compensar la insularitat, sempre amb el suport social a darrera.
Ens trobam davant un moment crucial pel nostre futur com a comunitat, per aconseguir un bon finançament, un procés que, des de la Fundació Gabriel Alomar, consideram que només es podrà assolir amb una societat conscienciada, compromesa i mobilitzada en la defensa d’aquesta justa i necessària reivindicació per a les Illes Balears.