Manacor commemora el 25è aniversari del Pacte de Progrés
Els socialistes de Manacor han celebrat el 25è aniversari del Pacte de Progrés amb una taula rodona organitzada per la Fundació Gabriel Alomar. L’esdeveniment ha tingut lloc a Ca na Vallespina i ha comptat amb les intervencions de Mercè Amer, Celestí Alomar i Francisca Mas, figures destacades d’aquella etapa política.
Un esdeveniment marcat pel record i la reflexió
El periodista Antoni Riera ha estat l’encarregat de moderar l’acte, que ha servit per analitzar les fites i els reptes del Pacte de Progrés. En un ambient distès, els ponents han compartit experiències amb els assistents, revisant els moments clau d’aquella legislatura liderada per Francesc Antich.
El context polític del Pacte de Progrés
Mercè Amer, que fou diputada al Parlament entre 1999 i 2003, ha situat el Pacte de 1995 com a precedent del canvi polític a les Illes Balears. Durant la seva intervenció, Amer ha destacat l’acord entre forces progressistes com un punt d’inflexió que va permetre la formació del primer govern alternatiu al Partit Popular.
Polítiques pioneres en turisme i sostenibilitat
Celestí Alomar, conseller de Turisme entre 1999 i 2003, ha exposat les iniciatives impulsades pel govern d’Antich en matèria de turisme sostenible. Entre altres aspectes, Alomar ha subratllat l’impacte de les polítiques ambientals i socials aplicades durant el mandat, destacant el seu caràcter innovador en aquell moment.
Feminisme i institucions públiques
Francisca Mas, primera directora de l’Institut Balear de la Dona (IBDona), ha centrat la seva intervenció en la institucionalització de les polítiques feministes a les Balears. Mas ha recordat el seu activisme des dels anys de la transició i la fundació del Lobby de Dones com a pas previ per a la creació de l’IBDona l’any 2000. També ha destacat l’impuls a les polítiques d’igualtat desenvolupades sota la seva direcció.
Una mirada cap al futur
L’acte ha posat punt final amb un espai per a la participació del públic, on s’han compartit reflexions sobre els reptes actuals de les polítiques progressistes a les Illes Balears. Els assistents han valorat l’oportunitat de revisar els avenços aconseguits en aquests 25 anys i han debatut sobre com continuar treballant en la mateixa direcció.
Revolució populista: la victòria de Trump explicada
El passat dijous dia 5 de novembre, Donald Trump va guanyar les eleccions americanes confirmant la seva prolongada ombra sobre la política americana. Ja han sortit analistes a declarar que Trump és, tal vegada, la figura més rellevant de la política americana des de en Ronald Reagan, donada la seva capacitat de apoderar-se de la pràctica totalitat de la base republicana -la oposició dintre del partit han anant sent depurada o derrotada en nombroses primàries- i d’expandir la coalició electoral que dona suport al partit republicà a aquestes eleccions. La seva victòria representa un fort recolzament als moviments populistes de dretes arran del món, així com una severa derrota de les forces progressistes, tant a Estats Units com a altres països. És una victòria cimentada en un creixement molt fort de votants de les bases socials històriques del partit demòcrata: la classe obrera i les minories racials. És per tant molt pertinent entendre què ha passat a Estats Units perquè una persona amb múltiples problemes amb la justícia i que va alentir una insurrecció armada al congrés americà hagi pogut tornar a sortir victoriós.
La victòria de Trump ha estat aclaparadora. No només ha guanyat les eleccions en els 7 estats frontissa, on totes les enquestes i anàlisis preveien que es decidirien les eleccions, proclamant-se vencedor del col·legi electoral amb 312 vots (pels 226 de na Kamala Harris), sinó que també ha guanyat el vot popular amb a prop de 76.800.000 vots. És la primera vegada en 20 anys (des de que George W. Bush va guanyar al 2004) que un candidat republicà venç el vot popular. Això sens dubte ha estat possible degut a un avanç molt significatiu que ha tingut entre votants independents, homes joves, gent amb rentes i nivells educatius baixos i sobre tot – i de forma políticament molt interessant- a minories ètniques com els votants llatins o afroamericans. De fet, entre els votants llatins Trump ha augmentat en 27 punts el vot, de perdre amb Joe Biden per 33 punts a quedar només a 6 de Kamala Harris. Aquest canvi ha estat molt lligat a un altre del temes principals de la campanya, el del gènere. Una gran majoria de homes llatins (23 punts de diferència) ha votat pel candidat republicà. Com pot ser que una comunitat que Trump – i la seva òrbita- ha injuriat i maltractat públicament hagi virat cap al candidat republicà?
Això s´explica de diverses formes que connecten amb qualcunes de les temàtiques fonamentals d’aquestes eleccions. La primera radica en la complexitat que té la comunitat llatina, que no és homogènia. No és el mateix una família d’immigrants que prové de Cuba que una que prové de Mèxic, o de Puerto Rico. Durant les darreres dècades Estats Units s’ha anant despolaritzant racialment per polaritzar-se al voltant de qüestions socials i culturals, com el nivell educatiu de la gent o els seus valors religiosos. La comunitat llatina no és aliena a aquests temes, i per tant s’ha dividit políticament. La segona té a veure amb la economia. Dins dels grups demogràfics, la comunitat llatina ha estat la que més clarament ha prioritzat l´esdeveniment de la economia. I durant els darrers quatre anys, el ciutadà mitjà americà ha patit una inflació descontrolada que ha minvat el seu poder adquisitiu, i diverses pujades dels tipus d’interès per la reserva federal que han encarit el preu dels doblers. Tot i que hi ha hagut una recuperació macroeconòmica estable, i que Estats Units torna a créixer per damunt de moltes economies del mon, i ha una desconnexió reial entre aquestes dades i la percepció del votant. Això els votants no ho han perdonat, i la comunitat llatina no és una excepció. La tercera té a veure amb la percepció entre la comunitat llatina de que amb els demòcrates hi ha una immigració descontrolada, que no només posa en perill la credibilitat de la comunitat, sinó que ataca a la gent que ha arribat de forma legal. Trump -com per exemple fa Vox a Espanya- ha sabut presentar-se com una solució directa a aquest problema, alabant als immigrants legals de forma maniquea.
Amb respecte al viratge de la classe obrera i rural dels Estats Units cap al Trumpisme, la tendència no és nova. És un fenomen que està passant arrel del món i que pot enfonsar als partits i moviments d’esquerres de caire més tradicional. La promesa de Trump de retornar Estats Units a la seva esplendor industrial amb la imposició d´aranzels i la instauració de empreses productores del segon sector ha connectat amb una classe mitjana i obrera que està farta de les conseqüències de la globalització neoliberal. L’empobriment de la classe obrera per la deslocalització d’empreses, el cost de l’habitatge, l’endeutament progressiu de moltes famílies o el prohibitiu preu dels estudis universitaris a Estats Units i la incapacitat del partit demòcrata de emprendre els canvis estructurals que son necessaris per atacar aquests problemes fan que moltes persones hagin passat a creure la dita clàssica de que “és millor l’original que la còpia”. Entre un partit que defensa uns imposts més alts però que sembla incapaç de traduir-los a millores perceptibles, i un que advoca una baixada massiva d´imposts i ma dura amb la immigració, molta gent de la classe obrera ha preferit la segona opció. A més, molta gent ha passat a associar el partit demòcrata amb unes elits polítiques, socials i econòmiques lligades a un progressisme cultural que xoca amb les tradicions religioses americanes.
Però també és important entendre l’impacte que han tingut les xarxes socials a aquesta elecció. Des de la irrupció del nou entorn digital ha quedat demostrada la capacitat que tenen els moviments populistes d’extrema dreta per explotar les oportunitats que els ofereixen les xarxes socials per difondre el seu missatge de por, frustració i odi. Trump va entendre des de el principi del seu moviment polític que les xarxes socials l’oferien la possibilitat de saltar-se el control periodístic a les seves afirmacions, de modelar la realitat al seu gust. La seva crítica feroç als mitjans de comunicació tradicionals que no accepten aquests missatges ha pres molta força dins del seu moviment polític, que creu que la llibertat d´expressió és el dret fonamental sobre el qual es sustenta la democràcia. Pels seus seguidors, és un dret il·limitat que empara la capacitat de manipular, mentir o difamar sense cap restricció. Aquest debat resulta fonamental per entendre la cruïlla en la qual es troben les democràcies liberals. Els defensors d´quest enteniment de la democràcia estan disposats a fer qualsevol cosa per a garantir el seu accés al poder, i a més ataquen a les persones que creuen que el dret de la llibertat d´expressió és fonamental, però que no és més important que altres drets, com la llibertat per viure en pau. Si la teva llibertat d´expressió empara que incitis al odi i la violència contra membres de la meva ideologia o la meva minoria ètnica, la democràcia té un problema.
I és ací on entra Elon Musk a la equació. L’home més ric del mon ha estat una part fonamental de tot el procés que ha dut a la reelecció de Donald Trump. No només ha donat suport econòmic (uns 75 milions de dòlars) a la seva campanya, o ha participat activament als seus mítings, sinó que ha fet d’altaveu mediàtic a X (abans Twitter) de una gran quantitat de “bulos” o teories de la conspiració que proclamaven coses com el final de la democràcia americana si guanyaven els demòcrates (ja que instaurarien una dictadura d’un sol partit degut a la seva agenda de immigració descontrolada) o que li tancarien X si na Harris era presidenta. Tots aquets missatges -difosos per un home que molta gent adora com un déu- a la major plataforma política digital del mon han connectat amb molta gent -sobre tots homes joves- que ha decidit donar suport a un candidat que associen amb l’apoderament de grups que han vist minvar la seva rellevància a la societat actual, degut a l’avança de moviments “globalistes”, com els homes davant del feminisme.
Amb tot, Trump ha guanyat, i ens esperen 4 anys d’incertesa política, social i econòmica. Però tal vegada això sigui una oportunitat per a què el partit demòcrata i els partits progressistes del món emprenguin un viatge destinat a reconnectar amb la seva essència i la seva gent.
La DANA de València i la Cimera del Clima, problemes i solucions
Mentre a una part del món, a Bakú (Azerbaidjan), se celebra la vint-i-novena Cimera pel Clima per negociar polítiques climàtiques mundials. Moltes parts del món continuen sofrint les pitjors conseqüències. Aquesta vegada ens ha tocat a prop amb la Dana de València que també ha afectat altres territoris. Com van avisant fa temps els científics, els territoris mediterranis som un dels més vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic. Ho vam patir el 2018 a Sant Llorenç des Cardessar, amb la Glòria o el cap de fibló de 2020, amb la Juliette de 2023, amb les borrasques o Dana del 2024 que van afectar Formentera o el Mercadal… Els fenòmens climàtics extrems s’han multiplicat, també les sequeres que afecten greument el sector primari o les onades de calor que agreugen els problemes de salut, els cops de calor, etc.
Les negociacions de la COP29 se centren en la finançament dels països més afectats i en transitar cap a una descarbonització fòssil. Paradigmàticament, la indústria fòssil i els petroestats continuen tenint un gran poder en aquests espais que condicionen les negociacions i suposen un obstacle a les polítiques climàtiques ambicioses. A això suma’m la sortida de les Cimeres del Clima de països com els Estats Units o Argentina.
No obstant això, el pessimisme no ha de ser excusa per la inacció climàtica. La Unió Europea és una gran potència i motor de canvi, les seves relacions econòmiques i energètiques amb la resta del planeta han de canviar i deixar de dependre dels fòssils. Per això cal deixar d’impulsar indústries i projectes fòssils i fer una legislació més restrictiva.
A les Illes Balears no estan excents de responsabilitat climàtica. La nostra economia segueix la dinàmica econòmica del creixement. El que es tradueix en un augment significatiu de les emissions. Mentre les polítiques mundials i locals demanen reduir les emissions i ens omplim la boca de paraules com sostenibilitat, economia circular, creixement verd… Les emissions a les Balears segueixen disparades i contribuint a les crisis climàtica.
Mentre ens solidaritzem amb València seguim contribuint al problema que ens ha portat a aquesta catàstrofe. Seguim ampliant infraestructures com l’aeroport, el port, el transport rodat que suposen més emissions. I continuem amb un creixement econòmic que augmenta la demanda de recursos que no tenim i que la seva producció a altres parts del món o a partir de màquines com dessaladores o centrals elèctriques tenen un impacte perjudicial.
És important que de la COP29 de Bakú els nostres responsables polítics impulsin la transició a polítiques climàtiques valentes, però al mateix temps és vital que a les Illes Balears també donem exemple i comencem per canviar una economia que redueixi les nostres emissions globals i ens faci més resilients.
Un projecte socialista per a Espanya 2030: Construir una societat justa, sostenible i cohesionada
La ponència marc del 41 Congrés Federal del PSOE, amb el lema “Espanya 2030: Un socialisme que avança, una Espanya que lidera”, que s’esmenarà, debatrà i nodrirà els propers 29, 30 de novembre i 1 de desembre, representa un full de ruta clau per al futur de tots els qui creiem en una societat més justa i igualitària. Amb una visió progressista i compromesa, el PSOE ha articulat una sèrie de reptes i objectius per transformar Espanya en una referència de progrés social, econòmic i ambiental a Europa i al món.
Sempre he defensat que els Congressos del PSOE, més enllà dels canvis de càrrecs orgànics que comporten, són un espai extraordinari de debat, reflexió i actualització de les nostres línies d’actuació política utilitzant com a base el sistema de valors i principis compartits de tota la militància. Un marc immillorable per poder seguir avançant per donar resposta política als reptes actuals, sense deixar mai de banda, el debat teòric, els nostres valors i principis de solidaritat, igualtat d’oportunitats, defensa dels drets civils i un llarg etcètera.
En aquesta ocasió, les persones encarregades de la redacció de la Ponència Marc del 41è Congrés Federal del PSOE ens fa una proposta molt interessant que intentaré resumir a continuació.
Quatre grans reptes que marcaran la dècada
D’entrada, la ponència ens recorda que el model de creixement basat en el capitalisme financer i el consum desmesurat de recursos naturals ja no serveix a una societat que vol prosperitat per a tothom, no només per a uns pocs. Per això, el primer repte que afrontem és construir una economia justa i sostenible, on serveis essencials com l’aigua, la salut i l’educació no estiguin supeditats al mercat. Aquesta nova economia socialista posa el benestar col·lectiu per davant dels beneficis d’uns pocs.
El segon gran repte és la lluita contra l’emergència climàtica. Com a socialistes, entenem que no hi ha futur si no afrontem aquesta crisi amb tota la determinació. El canvi climàtic ja afecta sectors fonamentals com l’agricultura i el turisme, però també posa en perill la salut i la seguretat de les persones. Davant això, la nostra resposta és clara: reduir emissions, redissenyar ciutats i garantir que la transició ecològica sigui justa i no deixi ningú enrere.
A més, vivim en un món cada cop més inestable, amb conflictes comercials i drets humans vulnerats arreu. Per això, el PSOE assumeix el repte de defensar una nova arquitectura internacional basada en el multilateralisme, la pau i la cooperació. Necessitem institucions renovades que ens ajudin a fer front a problemes globals com la pobresa, la migració i la governança de noves tecnologies com la intel·ligència artificial.
Finalment, el creixement de la ultradreta és una amenaça directa als valors democràtics i a les conquestes socials que tant ens ha costat aconseguir. Per això, el PSOE es compromet a defensar una democràcia plena, ferma davant dels discursos de divisió i desinformació, i capaç de preservar els avenços en drets i llibertats. Aquesta és la nostra resposta a l’auge del feixisme: una democràcia que no cedeix, una societat que avança.
Deu metes per a 2030: Una Espanya moderna, inclusiva i solidària
Amb aquests reptes com a base, la ponència proposa deu objectius clau per al 2030, que transformaran Espanya en un país més just i sostenible. Aquests objectius inclouen des de la creació d’una economia competitiva, basada en la innovació i la sostenibilitat, fins a la consolidació d’un estat del benestar que protegeixi els més vulnerables. Ens proposem, també, garantir una educació pública de qualitat i accessible per a tothom, així com promoure el treball digne i la conciliació laboral i familiar.
Una de les metes que més ens interessa és la de aconseguir un país amb habitatge per a tothom i no per a tot. És a dir, la ponència marc del PSOE, com no podria ser d’altre manera, posa el focus en una de les preocupacions més importants de la societat balear, sobretot els joves. Per això també ens marcam els objectius bàsic de fomentar la construcció i la mobilització de més habitatge assequible. Desincentivar l’especulació i posar restriccions a l’habitatge turístic i altres usos fraudulents. I també oferir ajudes als i les joves i les persones amb menys recursos
Una altra proposta destacada és la creació d’una Ajuda Universal per a la Ciutadania, que simplificarà i agilitzarà l’accés a les ajudes públiques. En l’àmbit de la lluita contra la desigualtat, la ponència proposa blindar a la Constitució els drets socials assolits per evitar que es perden davant d’un hipotètic avanç de la dreta o de la ultradreta. A més, planteja reformes per assegurar que cada territori rebi els recursos necessaris per a un desenvolupament equilibrat, consolidant una Espanya cohesionada i respectuosa de la seva diversitat.
També treballem per una transició ecològica integral que vagi més enllà de les paraules, amb objectius com arribar al 80% d’energia renovable per al 2030 i crear un Fons de Resiliència davant dels efectes del canvi climàtic. Això és imprescindible per garantir que les comunitats més vulnerables, especialment les rurals i les costaneres, tinguin els recursos per adaptar-se i prosperar en un món en canvi constant.
Per una Espanya líder en Europa
Des del PSOE, estem convençuts que Espanya ha d’assumir un rol protagonista en el projecte europeu. La nostra visió és clara: no volem una Europa només com a mercat únic, sinó com una unió política i fiscal, que garanteixi drets socials i treballi per la prosperitat compartida. Volem una Espanya que lideri en justícia social, en drets humans i en compromís ambiental.
Això passa per ser proactius en la construcció d’una Unió Europea més forta i solidària, que no només busqui créixer econòmicament, sinó que posi les persones al centre. Perquè creiem que és possible un model europeu que uneixi el progrés econòmic amb la sostenibilitat i la cohesió social, i estem disposats a treballar perquè Espanya sigui un exemple d’aquests valors.
Un socialisme que avança per a tothom
En conclusió, el projecte socialista per a Espanya 2030 no és només un conjunt de propostes. És una visió de país que aspira a avançar sense deixar ningú enrere, que defensa la igualtat de drets i d’oportunitats i que no defuig els grans reptes globals. Amb una economia al servei de les persones, un estat del benestar fort, una democràcia activa i una transició ecològica justa, el PSOE vol construir una Espanya moderna, inclusiva i solidària.
Aquest és el camí que proposa la ponència marc del 41 Congrés Federal que segur que serà nodrida i millorada. Un camí basat en els valors socialistes que han fet d’Espanya un país de drets i llibertats. No es tracta de somiar un món millor, sinó de construir-lo amb fermesa i determinació, des de la responsabilitat i el compromís amb les generacions futures. Perquè, com sempre, avancem per l’esquerra i cap a un futur més just per a tots i totes.
Dijous passat vàrem celebrar el 90 aniversari de l’Editorial Moll, ara Nova Editorial Moll. Amb el fil conductor d’un audiovisual, Júlia Mérida ens va acompanyar a un viatge per les fites més importants d’aquest gairebé segle d’existència, amb les intervencions d’alguns dels personatges de la seva història i del seu present i futur.
El viatge s’inicia realment amb Antoni M. Alcover i la seva dèria per preservar els nostres mots, per un costat a través de les rondalles mallorquines i, per l’altre, de les paraules i les frases mateixes, que va començar a recopilar per a la gran Obra del Diccionari, des de 1900. L’estiu de 1917, en un viatge a Menorca, va «reclutar» per a aquesta tasca un joveníssim i entusiasmat Francesc de B. Moll, de només 14 anys, a qui aquella visita va «capgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida». El gener de 1921, Moll es va traslladar a Mallorca, al pis d’Alcover, i es va convertir en el seu ajudant, en la seva mà dreta i finalment en el continuador de la seva obra.
La publicació de les rondalles i dels fascicles del Diccionari Català-Valencià-Balear ja l’havien introduït en el món de l’edició, però el començament de l’Editorial Moll realment ve marcat per la publicació, a final d’abril de 1934, del número 1 de la col·lecció de Les Illes d’Or, les Comèdies de Pere d’Alcàntara Penya.
En aquells moments —com hem dit— Francesc de B. Moll es dedicava a continuar amb la publicació del Diccionari, havia reprès el Bolletí del Diccionari i imprimia les rondalles mallorquines, continuant la tasca d’Antoni Maria Alcover. Però es va adonar de la migradesa d’oferta literària en llengua catalana i per superar aquesta «penúria cultural», com diu ell, va pensar a presentar als lectors una col·lecció de llibres a preus molt assequibles per a tots aquells que s’hi subscrivissin. Així varen néixer Les Illes d’Or. El gran èxit que va tenir aquesta iniciativa demostra l’interès i la set de literatura en català que hi havia entre els mallorquins i va permetre treure en poc temps obres de Costa i Llobera, Alcover, Pere d’A. Penya, Miquel S. Oliver, Maria Antònia Salvà, Colom, Riber, etc.
Després d’un parèntesi durant la guerra civil, ve la postguerra, amb les bregues amb la censura. És prou coneguda la història d’El somni encetat, del jove Miquel Dolç, que Moll va aconseguir passar per una censura que només permetia la publicació d’autors “clásicos y consagrados”, convertint-se així en el primer llibre en català d’autor vivent que es publicava en la postguerra.
A poc a poc, i sempre fidel al seu lema, «dura tamen molli saxa cavantur aqua», aquell vers d’Ovidi que significa que l’aigua molla arriba a foradar la dura roca, i que simbolitza la constància i la perseverança, Moll va anar vencent les dificultats i es publicaven les primeres obres de la nova generació d’autors que emergien: Llorenç Moyà, Bernat Vidal i Tomàs, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, i, més tard, Maria Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Llorenç Capellà, Guillem Frontera…
A les dècades dels 50 i 60 varen néixer les col·leccions Raixa, Balenguera i Els Treballs i els Dies, i el 1963 es va celebrar l’acabament del volum X del Diccionari Català-Valencià-Balear —63 anys després de la famosa «Carta de Convit» amb què es va iniciar la tasca de recopilació. Aina Moll sempre deia que «Alcover i Moll varen fer el Diccionari perquè no sabien que era impossible». Mentrestant, contínuament es van reeditant els best-sellers de la casa: les Rondalles mallorquines, que també es varen editar en àudio, primer en cassetes i modernament també en CD.
A partir del 1975, va començar una època diferent, però fins a aquell moment, l’Editorial Moll havia tengut un paper imprescindible a la nostra petita història. No sabem com hauria evolucionat la llengua catalana a les Illes sense la plataforma de dinamització i difusió cultural en català que va suposar l’editorial. Amb la fi de la dictadura, a poc a poc es va anar normalitzant la tasca editorial i va deixar de ser una activitat de resistència cultural. Cada vegada hi havia més editorials i més joves aspirants a escriptores i escriptors. Però també hi havia més competència i finalment tota una sèrie de circumstàncies, agreujades per la crisi econòmica generalitzada, el 2014, obliga l’editorial a tancar les seves portes. Es tancava un altre cicle i semblava que aquesta vegada seria definitiu. Però gràcies a Antoni Mir i un grup de persones generoses i compromeses amb els valors que representava i representa l’Editorial, es va poder rescatar primer tot el patrimoni, el catàleg i el llegat Moll creant la Institució Francesc de Borja Moll i, uns anys més tard, es va ampliar aquest projecte amb la recuperació del que ara és la Nova Editorial Moll.
Pensam que la Nova Editorial encara té un lloc important en la vida cultural i literària de les nostres illes. La llengua catalana sempre s’enfronta a forces entestades a reduir-la a la mínima expressió i per això és important continuar oferint l’oportunitat als lectors, nous i antics, de llegir en la seva llengua materna, amb el segell de qualitat que aporten els bons editors i editores. Per això comptam amb un equip jove, modern i il·lusionat, amb na Sofia Moisés i en Tomeu Canyelles al capdavant, que ja tenen els ulls posats en la propera fita: la del centenari de la casa.
La gala del 90 aniversari es va tancar amb la magnífica actuació de la jove artista Mar Grimalt. Ella i la seva música simbolitzen perfectament el que s’ha intentat transmetre: tal com la Balanguera de Joan Alcover, que sap que “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”, la Nova Editorial Moll us proposa una fusió de tradició cultural arrelada i profunda amb una oferta actual i d’alt nivell en una veu moderna que encara té molt a dir.
En col·laboració amb Creu Roja, el PSIB-PSOE us convida a participar en aquesta campanya d’𝐚𝐣𝐮𝐝𝐚 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐩𝐞𝐫𝐬𝐨𝐧𝐞𝐬 𝐚𝐟𝐞𝐜𝐭𝐚𝐝𝐞𝐬 𝐩𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐃𝐀𝐍𝐀. Ho podeu fer mitjançant:
Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.
