Fundació Gabriel Alomar dona suport a honorar Pilar Sánchez
La Fundació Gabriel Alomar ha expressat el seu suport a la sol·licitud presentada per Memòria de Mallorca a l’Ajuntament de Palma. L’associació demana que la socialista i feminista Pilar Sánchez, assassinada durant la Guerra Civil, sigui declarada filla il·lustre de la ciutat.
Pilar Sánchez, un record necessari
Pilar Sánchez Llabrés va néixer a Palma el 1903. Va ser una activa militant socialista i defensora dels drets de les dones. Va ser assassinada per falangistes l’any 1936. El seu cos fou trobat a Sencelles, però encara no han localitzat les seves restes.
El 2022, es va instal·lar un adoquín de la memòria al seu barri. Anteriorment, es van fer excavacions en fosses comunes a Sencelles, però sense èxit per trobar el seu cos. Pilar Sánchez és recordada com una defensora dels valors democràtics i de la igualtat de gènere.
Oposició a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica
Memòria de Mallorca i la Fundació Gabriel Alomar han manifestat el seu rebuig a la possible derogació de la Llei de Memòria Democràtica, impulsada pel PP i VOX. Aquestes organitzacions consideren que derogar aquesta llei seria un pas enrere en el reconeixement i la reparació de les víctimes del franquisme.
La derogació podria afectar la feina feta durant els darrers anys a les Illes Balears. Des del 2016, s’han recuperat els cossos de 227 víctimes del franquisme, amb 34 identificacions, incloent Aurora Picornell.
La memòria, un deure moral
La Fundació Gabriel Alomar subratlla la importància de preservar la memòria de les víctimes del franquisme, com Pilar Sánchez, i la responsabilitat dels demòcrates de recordar la seva lluita. La derogació de la llei suposaria invisibilitzar aquestes històries i els valors pels quals van lluitar.
La Fundació Gabriel Alomar reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica i el suport a la petició de Memòria de Mallorca. Recordar figures com Pilar Sánchez és essencial per garantir que no es repeteixin els errors del passat.
En el marc de la commemoració del 25è aniversari del Pacte de Progrés (1999-2003), Francesc Antich, president d’honor de la Fundació Gabriel Alomar i ex-president de les Illes Balears, va compartir les seves reflexions sobre aquell acord polític històric.
Segons Antich, el Pacte va ser un gran exercici de generositat per part de les forces polítiques progressistes, ecologistes i nacionalistes d’esquerra i de centredreta, que van unir esforços per governar les Illes Balears de manera conjunta. CONSULTA EL TEXT COMPLET.
Un Laboratori d’Acords
Francesc Antich descriu el Pacte de Progrés com un “laboratori d’acords” que va permetre transformar una gran diversitat de programes polítics en una proposta de govern conjunta. Aquesta col·laboració es va aconseguir gràcies a una filosofia federal, deixant enrere les divisions i les “retxes vermelles” tradicionals entre les diferents formacions polítiques. El resultat va ser un govern capaç de fer front a un adversari polític conservador, molt poderós en aquell moment.
Oposició del Govern Central
Antich també fa referència a la forta oposició que el Pacte va rebre per part del Govern conservador de l’Estat, que va intentar frenar la seva influència en altres regions d’Espanya. Aquestes resistències, segons Antich, buscaven evitar que models similars s’apliquessin a altres territoris, com va passar posteriorment amb el tripartit català. Malgrat aquesta oposició, el Pacte de Progrés va aconseguir establir un precedent d’alternança política a les Illes Balears, fins llavors governades pràcticament sempre per forces conservadores.
Canvi en la Manera de Fer Política
Un dels aspectes més destacats del Pacte de Progrés, segons l’ex-president, va ser el seu esforç per introduir una nova manera de fer política. Antich assenyala que el Pacte va marcar un canvi de model en el creixement econòmic i la cohesió social. Les polítiques mediambientals del govern es van centrar en frenar la construcció desmesurada, gestionar millor els recursos hídrics amb el nou Pla Hidrològic i augmentar les àrees de protecció natural. Així, es van crear nous espais protegits, com els parcs naturals de Llevant, ses Salines d’Eivissa i Formentera, i s’Albufereta, a més d’introduir l’ecotaxa, una mesura pionera en el turisme sostenible.
Independència i Sostenibilitat
El Pacte també va impulsar la independència del govern en matèria de contractació pública i gestió turística. Antich destaca la creació de la Central de Reserves Turístiques i els convenis directes amb Alemanya, que van permetre promocionar les Illes Balears com una destinació turística sostenible. A més, es va fundar l’Institut de Sostenibilitat Turística i es van destinar fons a la rehabilitació d’espais turístics i naturals, una acció que va incloure la compra de finques emblemàtiques com Son Real i Albarca, i l’eliminació de construccions a la primera línia de costa.
Modernització i Energies Renovables
Francesc Antich també ressalta el compromís del govern del Pacte amb la modernització de l’economia balear. Un dels projectes més ambiciosos va ser l’aprovació del primer Pla Energètic de les Illes Balears, que va incloure el desenvolupament del gasoducte i la promoció de l’ús d’energies renovables. A més, es va impulsar el Parc Bit, convertint-lo en un centre de referència per a la innovació i les noves tecnologies.
Avanç Social i Millores en Educació i Sanitat
El Pacte de Progrés també va suposar un gran avenç en política social. Segons Antich, l’educació va ser una de les prioritats del govern, amb inversions importants en infraestructures educatives, la contractació de professorat i l’aposta per la formació professional. En sanitat, el govern va millorar nombrosos centres sanitaris, va construir l’Hospital de Son Llàtzer i va aprovar el Pla Sociosanitari, a més de reformar l’Hospital Psiquiàtric. Aquests projectes van suposar un avenç significatiu per a la qualitat de vida dels ciutadans.
Defensa de la Identitat i la Cultura
L’àmbit cultural també va ser un pilar important durant el govern del Pacte. Francesc Antich destaca la creació del Consell Social de la Llengua Catalana i l’Institut Ramon Llull, institucions clau per a la promoció i defensa de la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears. A més, es van impulsar mesures per fomentar la cooperació amb altres territoris de parla catalana, en una clara aposta per la defensa de la identitat balear.
Un Llegat Durador
Malgrat que el Pacte de Progrés no va poder ser reeditat al final de la legislatura, Francesc Antich subratlla que moltes de les polítiques iniciades durant aquell període han perdurat fins avui. Segons ell, la clau de l’èxit d’aquell govern va ser la col·laboració i la unió de forces polítiques davant un adversari poderós. Antich conclou que les polítiques de cohesió social, igualtat i defensa del medi ambient continuen sent essencials per construir una societat més justa i sostenible.
Conclusió de Francesc Antich
Finalment, Francesc Antich va expressar el seu agraïment a totes les forces polítiques que van participar en el Pacte de Progrés, destacant que d’aquella experiència va aprendre molt. També va reconèixer la tasca dels governs posteriors, que han continuat el camí iniciat malgrat les dificultats econòmiques i socials. Antich va tancar el seu discurs amb un record emotiu per als consellers Francesc Quetglas i Joan Mesquida, que ja no són entre nosaltres, però que van ser part essencial d’aquell projecte.
Ahir al vespre es va celebrar l’acte commemoratiu dels 25 anys del primer Pacte de Progrés, organitzat per la Fundació Gabriel Alomar juntament amb les fundacions Darder-Mascaró i el col·lectiu Aurora Picornell. L’esdeveniment, celebrat al Molí des Comte, va reunir més de 400 persones, incloent-hi figures clau del govern progressista que va governar les Illes Balears entre 1999 i 2003, així com representants de diferents àmbits socials i polítics.
Reflexions sobre un període de canvi
Francina Armengol, secretària general del PSIB i presidenta del Congrés dels Diputats, en declaracions als mitjans de comunicació va destacar que el primer Pacte de Progrés va ser una “inspiració” per a les noves generacions d’esquerra a les Balears. Armengol va subratllar que aquella coalició va ser un “temps d’esperança i de canvi” que va marcar un abans i un després en la història política de la comunitat. Va agrair a tots els que van participar en aquell projecte per haver posat les bases d’un govern progressista que va prioritzar les polítiques socials, l’ecologisme i la defensa dels drets col·lectius.
L’acte va comptar amb la participació de membres del primer Govern del Pacte, com Pere Sampol, exvicepresident i conseller d’Indústria, i Margalida Rosselló, exconsellera de Medi Ambient. Tot i que Eberhard Grosske, exconseller de Treball per Esquerra Unida, no va poder assistir, Manuel Cámara, senador autonòmic de l’època, va llegir una carta en el seu nom.
La intervenció de Francesc Antich
Francesc Antich, expresident del Govern de les Illes Balears, va tenir un paper destacat en la cloenda de l’acte. El seu fill, Tomeu Antich, va llegir en nom seu un discurs en què va recordar com el Pacte de Progrés va suposar “un gran exercici de generositat” per part de les forces polítiques progressistes, ecologistes i nacionalistes. Segons Antich, aquest acord va ser un exemple de diversitat política, que es va convertir en una proposta de govern conjunta innovadora en el panorama espanyol.
Antich va destacar que el Pacte va marcar “una nova manera de fer política”, prioritzant el canvi de model de creixement, la cohesió social i la protecció del medi ambient. També va fer èmfasi en les reformes socials impulsades, com la creació de l’ecotaxa, una mesura pionera que va rebre resistències per part del sector hoteler però que va ser un element clau per a la protecció dels recursos naturals de les Illes.
Testimonis i reconeixements
Durant l’acte, es va recordar a figures que van formar part del primer Govern del Pacte però que ja no hi són presents, com els consellers Joan Mesquida i Francesc Quetglas. A més, es van projectar vídeos amb intervencions de personalitats que no van poder assistir, com Nanda Caro, Joan Mayol, Gaspar Llamazares i l’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
Zapatero, que va governar entre 2004 i 2011, va enviar un missatge en vídeo en què va reconèixer la importància del Pacte de Progrés en la política balear i espanyola. Va afirmar que el primer govern d’esquerres va ser “un abans i un després” en la història de les Illes i va assenyalar que sota el lideratge de Francesc Antich es va consolidar un model plurinacional i federal que va protegir el territori i va impulsar polítiques socials amb força.
El llegat del Pacte
Margalida Rosselló, exconsellera de Medi Ambient, va ser una de les primeres a intervenir durant l’acte. Va recordar com, durant el seu mandat, es van aprovar lleis clau per a la protecció del territori, com la creació de parcs naturals a la Península de Llevant i a Ses Salines d’Eivissa i Formentera. També va destacar la importància del primer pla de protecció contra el canvi climàtic impulsat pel govern del Pacte.
Pere Sampol, exvicepresident i conseller d’Indústria, va remarcar la defensa dels interessos de les Illes Balears, especialment en l’àmbit del finançament autonòmic i la promoció de productes locals. Va reconèixer les dificultats per aconseguir acords en un govern de coalició, però va subratllar que les polítiques socials i econòmiques impulsades durant aquella etapa van tenir un impacte positiu que es manté vigent en l’actualitat.
Cloenda emotiva
Francesc Antich, amb una glossa, va recordar la importància de la unitat entre les forces d’esquerra. En les seves paraules, la llibertat, la sanitat, l’educació i la cohesió social són els pilars per combatre el populisme i l’extremadreta.
L’esdeveniment va servir per recordar una època de canvi polític a les Illes Balears i per reflexionar sobre els reptes futurs, amb una clara crida a la unitat de les forces progressistes.
L’acte va concloure amb un aplaudiment llarg i emotiu als consellers i conselleres presents, que es van girar cap al públic per rebre el reconeixement dels assistents. Antich, visiblement emocionat, va rebre mostres d’afecte per part dels participants, en un moment que va simbolitzar la importància del llegat del primer Pacte de Progrés.
Aquest divendres, 13 de setembre, tindrà lloc un acte de commemoració dels 25 anys del primer Pacte de Progrés de les Illes Balears. L’esdeveniment, organitzat per la Fundació Gabriel Alomar, el col·lectiu Aurora Picornell i les Fundacions Darder-Mascaró, reunirà antics alts càrrecs del govern d’aquell període i comptarà amb la participació de destacats exresponsables polítics.
Assistència destacada
Hi assistiran prop de 120 persones que tengueren responsabilitats en el Govern, persones que formaren part del Pacte de Progrés del 1999, incloent representants de diversos partits que en el seu moment col·laboraren en la creació del govern presidit per Francesc Antich.
Intervencions
Entre els convidats a intervenir en l’acte es troben figures com Francesc Antich, Pere Sampol, Eberhard Grosske i Margalida Rosselló, que compartiran records i reflexions sobre l’experiència d’aquell govern de coalició d’esquerres. A més, també es preveu la participació per vídeo de diversos polítics nacionals de l’època.
El Pacte de Progrés
El Pacte de Progrés, format per socialistes, nacionalistes, ecologistes i l’esquerra alternativa, representà un punt d’inflexió en la política de les Illes Balears, establint un govern plural que va marcar un gir important en l’escenari polític de l’arxipèlag.
L’acte tindrà lloc al Moli des Comte a les 19 h, i es preveu una significativa assistència de persones que van contribuir a aquella etapa política.
El 1999, el Pacte de Progrés, va marcar un punt d’inflexió en la política balear. Francesc Antich, esdevenia president del primer govern autonòmic d’esquerres, posant fi a dècades de govern de dretes. Aquest pacte, conegut com a Pacte de Progrés, va ser un acord entre cinc forces polítiques: PSIB-PSOE, PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Unió Mallorquina.
Pacte de Progrés: Una aliança que va trencar l’hegemonia de la dreta
Després d’anys de dominació de la dreta, el 27 de juliol de 1999, Antich va ser escollit president, liderant una coalició que incloïa formacions amb ideologies molt diverses. Aquest govern va suposar un trencament amb les polítiques de desenvolupament intensiu i especulació immobiliària que havien caracteritzat les dècades anteriors. Segons Antich, “la unió era imprescindible” per aconseguir un canvi polític i social a les illes.
L’ecotaxa: un impost innovador
Una de les mesures més polèmiques del primer Pacte de Progrés va ser la introducció de l’ecotaxa, un impost turístic destinat a compensar l’impacte del turisme sobre els recursos naturals. Tot i que altres països europeus ja tenien impostos similars, com França o Suïssa, aquesta iniciativa va trobar una forta oposició dels hotelers i sectors econòmics.
Resistència dels sectors econòmics
L’ecotaxa va generar una campanya de rebuig, fins i tot a l’estranger. El diari alemany Bild Zeitung va liderar una campanya mediàtica contra aquesta mesura, però els estudis posteriors van demostrar que la majoria dels turistes estaven disposats a pagar l’impost per protegir l’entorn.
El llegat del Pacte de Progrés
El govern d’Antich va impulsar canvis significatius en diverses àrees, com el medi ambient, l’educació i el desenvolupament sostenible. Es van protegir més de 27.000 hectàrees de territori, es va estendre el tren a nous municipis i es van augmentar les polítiques de cohesió social. Tot i les dificultats econòmiques i la resistència política, el Pacte de Progrés va deixar un llegat important en la història política balear.
Així, 25 anys després, el primer Pacte de Progrés és recordat com un moment clau en la política balear, on es va aconseguir un canvi significatiu en la manera de governar i de fer política a les Illes.
La Fundació Gabriel Alomar, el col·lectiu Aurora Picornell i les Fundacions Darder-Mascaró hem anunciat l’ajornament de l’acte de commemoració dels 25 anys del primer Govern Antich a les Illes Balears. Aquest esdeveniment, que estava programat per al 6 de setembre, es trasllada al 13 de setembre a les 19:00 hores al Molí des Comte. El canvi s’ha produït per motius d’agenda.
Homenatge al primer Govern Antich
Objectiu de l’acte
El principal objectiu de l’acte és retre homenatge als membres del primer Govern progressista de les Balears, que va ser presidit pel socialista Francesc Antich. Vlem remarcar la importància d’aquesta commemoració, destacant la rellevància de les polítiques implementades durant aquell període.
Importància de les polítiques progressistes
Impacte en la societat balear
Durant l’esdeveniment, es destacarà el paper de les polítiques progressistes en el desenvolupament social de les Illes Balears. Es posarà èmfasi en com aquestes polítiques van tenir un impacte positiu en diferents àmbits de la societat.
Nova data de la commemoració
Confirmació de la nova data
L’acte se celebrarà el pròxim 13 de setembre, mantenint la mateixa ubicació, el Molí des Comte, a les 19:00 hores. Els organitzadors esperem comptar amb una alta participació i donar l’oportunitat de recordar els fets i figures destacades del primer Govern d’Esquerres a les Balears.
Aquest canvi de data permetrà als assistents tenir una major disponibilitat per participar en l’esdeveniment, que busca recordar una fita important en la història recent de les Illes Balears.
Etiam magna arcu, ullamcorper ut pulvinar et, ornare sit amet ligula. Aliquam vitae bibendum lorem. Cras id dui lectus. Pellentesque nec felis tristique urna lacinia sollicitudin ac ac ex. Maecenas mattis faucibus condimentum. Curabitur imperdiet felis at est posuere bibendum. Sed quis nulla tellus.
