Cent anys de la Casa del Poble de Palma per Antoni Vidal Nicolau
Cent anys de la Casa del Poble de Palma
Fa cent anys, es va inaugurar l’edifici de la Casa del Poble de Palma, el 20 de gener de 1924, i va ser un dels més emblemàtics de l’eixample de Palma. El projecte de construcció de la Casa del Poble s’inicià a partir de la donació que el 1918 feu el financer Joan March. Aquest edifici acollí les societats obreres d’ideologia socialista i inicialment també les anarcosindicalistes i s’impulsaren reivindicacions com la de la jornada legal de les vuit hores i es fomentà l’associacionisme obrer en sectors que fins aleshores no comptaven amb un sindicat.
La primera pedra es col·locà el 20 de gener de 1920 i, quatre anys més tard s’inaugurà oficialment l’edifici de dues plantes, projectat per l’arquitecte Guillem Forteza. Fins al 1936 fou la seu de les societats obreres adherides a la UGT i de l’Agrupació Socialista de Palma. Era una de les cases del poble més modernes d’aleshores. A la planta baixa hi havia l’habitatge del conserge, el cafè, set despatxos, la seu del patronat de la Casa del Poble, les dependències de la cooperativa obrera i de l’escola obrera. A la primera planta hi havia set despatxos més, la sala de lectura i la biblioteca. També hi havia un teatre amb 450 localitats.
Entre 1924 i 1936 tengué un paper clau en la promoció d’activitats dedicades a les classes treballadores. Per exemple, impulsà l’entitat Salud y Cultura que promovia les activitats culturals i l’exercici físic. Fins i tot, en els últims anys disposà d’un gimnàs per a la pràctica esportiva dels militants. A més, s’hi constituí una càtedra de teatre que escenificà nombroses obres teatrals i també una coral que participava en els actes festius.
Amb la proclamació de la República i fins al juliol 1936 tengué un funcionament molt actiu i fou seu de multitud de societats obreres. Per una banda, promogué conferències on es divulgava no només la ideologia obrerista sinó també altres temàtiques com l’higienisme, el foment de l’educació, el coneixement científic i fins i tot l’educació sexual. A la vegada, oferia cursos de mecanografia, comptabilitat i càlcul pels afiliats a les societats obreres. S’hi celebraven els actes públics de les societats obreres i dels partits d’esquerres, com a mítings i altres esdeveniments. Per exemple, el febrer de 1935 s’hi instal·là la capella ardent de Llorenç Bisbal, líder del socialisme històric de Mallorca. El 4 de juny de 1936 dos membres de la Falange feren explotar un potent artefacte en un dels finestrals de l’edifici. Hi hagué set ferits.
La nit del 18 al 19 de juliol de 1936 s’hi concentrà un important grup d’obrers que hi acudí per escoltar les notícies que la ràdio emetia sobre la sublevació militar del nord d’Àfrica i la Península i s’intentà infructuosament que el governador civil autoritzàs l’entrega d’armes a les forces obreres. A les set i mitja del matí del 19 de juliol militars rebels a la República ocuparen l’edifici i detingueren dirigents i militants que eren a dins. Així, la Casa del Poble fou ocupada per la Falange que la convertí en el Cuartel José Antonio on es torturà a dirigents i militants de partits de les esquerres.
El 1937, la Falange abandonà l’edifici i aquest passà a ser propietat de la Delegació Nacional Sindical que, el 1954, hi situà l’Escola-sindical Verge de Lluc. El 1975 quan el Franquisme donava els últims alens, es procedí al seu esbucament amb l’excusa del seu mal estat, però la realitat era que, per una banda, no hi havia interès per part de les autoritats de destinar unes despeses per a la seva rehabilitació, i, per una altra, també es volia impedir que l’edifici retornàs als seus orígens, la seu de les organitzacions obreres de Palma.
Amb la recuperació de la democràcia, es retornà el patrimoni sindical històric a les principals centrals sindicals i el solar de l’antiga Casa del Poble fou propietat del Ministeri de Treball que ho va vendre a inversors privats. Actualment, un fons d’inversió pretén construir-hi un edifici plurifamiliar de 36 habitatges, 54 aparcaments, 36 trasters i 3 ascensors.
Des del 2021 el col·lectiu Amics de la Casa del Poble ha iniciat un procés de reivindicació del solar com a un referent de la Memòria Històrica de Palma. El col·lectiu també assenyala aquest projecte immobiliari com un exemple del fenomen de la gentrificació que pateix la barriada d’Arxiduc. Els Amics de la Casa del Poble han duit a terme un seguit d’iniciatives com exposar la situació del solar davant l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern Balear i es proposà que es fes una permuta perquè la propietat del solar de la Casa del Poble obtingués un altre espai on poder desenvolupar el seu projecte immobiliari. Així, el solar podia ser dedicat, per una banda, a preservar la memòria històrica de la Casa del Poble, i, per una altra, a equipaments socioculturals de la barriada. També per iniciativa del col·lectiu s’inclogué el solar en el catàleg d’Espais i Itineraris de Memòria i Reconeixement democràtics de les illes Balears.
Ara que es compleixen cent anys de la inauguració de l’edifici de la Casa del Poble és important reivindicar el paper clau que tengué per les classes treballadores i, per la qual cosa, seria també una reparació històrica que el solar es dedicàs a finalitats socials i recreatives de l’eixample de Palma, talment com es feu durant els anys que fou propietat de les organitzacions obreres de Palma.
Antoni Vidal Nicolau
Historiador. Autor del llibre “La Casa del Poble de Palma”
