Blog

Els moviments socials són i han estat fonamentals per a aconseguir els canvis polítics a partir de l’acció social. Tot i que pugui sonar vintage o cosa del passat, aquesta realitat és molt viva, i a diari podem comprovar-ne la seva vigència. Des de la defensa del territori, de la cultura, de les pensions o de les millores laborals, existeixen diferents organitzacions -amb diferents graus d’institucionalització- que actuen des de la vessant social i tracten d’influir en els poders polítics, moltes vegades a través d’una estratègia mediàtica.

Una de les estratègies neoliberals més estesa és desacreditar aquestes organitzacions i restringir els suports públics a les seves funcions, per tal de desactivar aquesta influència; en ocasions, fins i tot, s’empren arguments com “eren manco manifestants que el nombre dels nostres votants” o “si volen canviar les coses que se presentin a les eleccions”. Sobre el paper, es tractaria de desmuntar les estructures de les entitats que actuen a l’anomenat Estat social. Val a dir que sense els recursos necessaris, l’activitat institucionalitzada esdevé més complexa i en ocasions impossible d’assumir, i aquí radica una de les diferències entre les polítiques dels progressistes i de la dreta.

Els moviments socials són i han estat fonamentals per a aconseguir els canvis polítics a partir de l’acció social

Moviments de dalt abaix

Alguns partits de recent creació neixen d’una manera similar a moviments socials, amb un tema central (hard core) i altres matèries de tipus més instrumental o secundari. Així, per exemple, UPyD es va crear al voltant d’assumptes relacionats amb el model territorial i competencial, sense encapçalar una oferta alternativa en matèries com l’economia o l’eix esquerra-dreta en defensa de drets cívics. A la ciència política se solen anomenar “single-issue parties”, és a dir, partits d’un sol tema.

Apresa aquesta experiència, un partit paral·lel quant a issues polítics, com és Ciutadans, va esdevenir una mena de partit “atrapa-ho tot”, cercant ocupar un espai electoral considerat de centre, amb postulats nacionalistes espanyols i antinacionalismes perifèrics. No obstant això, les seves propostes en matèria econòmica i laboral pertanyen a l’esfera del conservadorisme de la dreta política.

D’altres partits, per exemple, són hereus de moviments socials històrics i de masses, com el moviment obrer o moviments de defensa de la cultura i idioma propis d’un territori. A partir d’aquest moviment inicial, i en funció dels valors defensats (generalment la igualtat i la llibertat), l’espai polític sobre el qual s’ha volgut incidir ha esdevingut major. Els models d’Estat del benestar varien en funció de les estructures constitucionals, però sobretot de les polítiques (“policies”) i del diàleg amb els actors socials.

Els moviments moderns de defensa del centralisme administratiu s’han nodrit de la indeterminació en matèria de clivatges, i s’han allunyat de classificacions tradicionals, com ara l’eix esquerra-dreta, per a fixar posicions respecte a estat més centralista front a la descentralització. I en la seva estratègia de creixement ha jugat un paper fonamental la creació de moviments des de dalt cap abaix.

La creació d’una oferta política en forma de “moviment” obert, paral·lela a la tradicional participació política en partits, no és una novetat entre nosaltres, sinó que és una forma de mobilització a curt i mitjà termini, per tal d’activar una base electoral de cara a unes eleccions properes, i de generar notícies que obliguin a posicionar-se envers el tema en qüestió, intentant condicionar l’agenda mediàtica.

La creació d’una oferta política en forma de “moviment” obert, paral·lela a la tradicional participació política en partits, no és una novetat entre nosaltres, sinó que és una forma de mobilització a curt i mitjà termini

Participació i moviments a l’era de les xarxes socials

Ara fa 10 anys que les xarxes socials esdevingueren una nova forma de comunicació social. El sociòleg John B. Thompson parla de la “nova visibilitat” per a referir-se a aquestes noves formes de posicionament mediàtic, on resulta més senzill comptar amb atenció d’actors polítics, com ara la societat civil, els partits polítics o els mitjans de comunicació. Aquest nou escenari, però, també implica una major vulnerabilitat per als actors polítics.

Avui en dia, l’assistència als mítings és purament simbòlica i de cara als mitjans de comunicació. En l’era del streaming i dels hashtags, el públic no partidista pot seguir els esdeveniments -sobretot si són simultanis-  mitjançant una àmplia oferta de canals sense haver d’assistir-hi, i amb un ventall de dades molt més elevat que un temps enrere.

No obstant això, alguns partits han optat per fer servir eines de màrqueting que conjuguen la mobilització social, amb la generació d’impactes a les xarxes socials, i el més important, convertint el producte en noticiable. L’aparició a la premsa i la generació d’impactes segueixen essent factors fonamentals de visibilitat, incideixen a l’agenda i conviden a posicionar-se a grups socials als qui es dirigeixen. Malgrat tot, plataformes com España Ciudadana, o altres dins la mateixa òrbita, com Mos Movem, mostren un magre seguiment públic tot i que els seus responsables inverteixen molts de recursos en la seva difusió, i els mitjans ho recullen com a element informatiu. També quan es tracta de fracassos absoluts en termes quantitatius, perquè s’ho juguen tot a la mobilització mediatitzada.

Per una altra banda, entitats socials arrelades i amb un moviment de baix a dalt, com el moviment ecologista i les organitzacions que es troben a l’òrbita, el moviment sindical o l’educatiu, compten amb una història, una projecció i una base social més ampla i consolidada. No són productes de màrqueting a curt o mitjà termini, i compten amb un espai comunicatiu molt important a través de la seva importància social. Alguns d’aquests moviments es troben articulats mitjançant partits amb representació, i d’altres es mantenen fora de la institucionalització.

La seva utilitat social és el que marca la vertadera diferència entre els productes de màrqueting, de consum immediat, de venda de propostes i idees orientades a un procés electoral, front els moviments socials amb demandes concretes i generalitzables, inelàstics en el sentit de constants en el temps, i de recerca de vies d’entesa per a millorar l’status quo.

La seva utilitat social és el que marca la vertadera diferència entre els productes de màrqueting, de consum immediat, de venda de propostes i idees orientades a un procés electoral, front els moviments socials amb demandes concretes i generalitzables

Eli Gallardo és politòleg i patró de la Fundació Gabriel Alomar.