El Congrés de Turisme de la Societat Civil.
El Congrés de Turisme de la Societat Civil.
El confinament de l’any 2020 va ser un moment de profunda reflexió i sentit humanista, en sortir-ne pareixia que s’havien consolidat dues certeses: la necessitat de l’estat, com a bé comú, i el valor de la solidaritat i de la societat civil. Immediatament, el Consell Europeu va implementar el programa Next Generation i, posteriorment, la UE firmava el Pacte Verd Europeu. En conjunt, aquestes decisions, representaven emprendre un camí de transició ecològica i posaven la base per a la transformació de la UE en una societat equitativa i pròspera amb una economia moderna i competitiva. No va trigar gaire temps a aparèixer la guerra i va sorgir la idea de seguretat, davant de concepte de transició. En aquest impàs és on Europa es troba ara, encara no sabem amb precisió el que implicaran els resultats de les passades eleccions i l’ascens de les forces de dretes a Alemanya i França.
A Mallorca, just després del confinament, un bon grapat d’entitats, organitzacions, sindicals i empresarials, i diferents col·lectius, varen crear el Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears. Responia a la necessitat d’elaborar una estratègia de país per una transició econòmica, ecològica i social de caràcter obert i inclusiu. Una iniciativa que, ben bé, es podria emmarcar a l’àmbit de les recomanacions de la Comissió Europea sobre la participació efectiva dels ciutadans i les organitzacions de la societat civil en els processos d’elaboració de polítiques públiques. Mentre, l’impàs mallorquí estaria definit per una mena síndrome del Caló del Moro, en què l’alcaldessa del municipi, mentre abraça el discurs de la massificació, duplica l’estacionament per a vehicles i les forces d’ordre públic desallotgen els manifestants de l’espai públic de la platja per facilitar l’entrada dels turistes. El mercat escalfa la platja i engoleix l’espai públic.
Actualment, les entitats del Fòrum posen a exposició i revisió pública el treball conjunt fet durant els quatre anys, des de la seva creació, a través d’un procés obert de participació que ha durat uns quants mesos i que culminarà aquest dia 26 de juny en el I Congrés de Turisme de la Societat Civil. Les conclusions es convertiran en una oferta de col·laboració a les institucions públiques i a la societat en general, per fer camí comú en la transició cap a un model econòmic, ambiental i social a l’altura dels temps actuals. El document inicial, síntesi de la feina feta, es titula Quin és el turisme que volem? Una proposta actual, profunda i innovadora oberta a tothom.
Més enllà de ser un exercici democràtic i de participació, un congrés d’aquestes característiques troba la justificació en què el turisme és una activitat que afecta tot el conjunt de la societat, sector públic i privat i població en general, i impacta sobre el territori i el medi de manera global i, per tant, el ciutadà com a ens depositari de la sobirania del país té dret a opinar sobre el desenvolupament de l’activitat i els seus límits, de la mateixa manera que en té a participar en el procés d’elaboració de polítiques públiques. Enfront de la despolitització de l’economia que imposa el sistema, es reivindica la democratització de la raó econòmica.
Pel que fa al model econòmic, el document es vertebra sobre la base de quatre eixos: el decreixement de l’oferta turística, la diversificació econòmica, la cohesió social i la justícia ambiental. Ha estat un debat llarg i ampli, resultes del qual es podria dir que el Fòrum, en bona part, és culpable que la idea decreixement de l’oferta d’allotjament turístic, hoteler i residencial, com a instrument de modernització, juntament amb la diversificació econòmica, hagi entrat al debat polític. S’han romput alguns tabús, com és que de turisme en pot parlar tothom, no només els professionals, i ha avançat en una visió holística, en el sentit que cal parlar de model econòmic i no de model turístic únicament.
El decreixement estaria al moll de l’os del debat, per moltes raons. La manera més directa que té la comunitat autònoma per influir sobre el mercat és limitar l’oferta, reduint el nombre d’allotjaments turístics, no en té altre més simple. Les competències d’ordenació del territori, urbanisme, turisme i medi ambient són instruments prou potents per emprendre mesures de decreixement. La idea del decreixement no representa un debat estèril, una conjectura irresoluble, com ho va ser durant anys la desestacionalització. La diferència fonamental, entre un debat i l’altre, radica en el fet que mai hi ha hagut un clam ciutadà per trencar l’estacionalitat, mentre que la mobilització contra la massificació i en favor del decreixement comença a estar al carrer i provoca passions.
Pensar que tenim la capacitat d’escollir sobre el tema és il·lusori, llevat que s’estigui disposat a arribar al col·lapse. El Congrés del Turisme és una incitació a respondre als reptes i a redreçar el rumb.
Celestí Alomar
Exconseller de Turisme del Govern de les Illes Balears i Geogràf
