Blog

Des de que tenim una llei integral contra la violència de gènere el fenomen de la violència contra les dones ha deixat de ser un problema privat per convertir-se en públic.

Registrar els feminicidis dins l’àmbit afectiu ens ha permès dimensionar una violència que quedava invisibilitzada i reduïda a les quatre parets d’una casa i a un trist succés a nivell dels mitjans de comunicació.

Des de que hi ha estadístiques oficials, mil devuit dones han estat assassinades a Espanya. Trenta set a Balears. Només aquest 2019 45 dones han estat assassinades a Espanya. 

La violència de gènere es qualsevol acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces, la coacció o privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada. Per dir-ho d’altre manera, és la violència que s’exerceix contra les dones pel fet de ser dones. És una violència estructural, motivada pel masclisme que és incomparable, per la seva naturalesa, a qualsevol altre tipus de violència que es pugui exercir dins l’àmbit domèstic.

Aquest estiu ha estat un estiu tràgic. Un intent d’assassinat per atropellament a Ciutadella, altre dona roman en estat crític després de ser agredida per la seva parella a Campos amb un martell i na Ika Hoffmann era assassinada per la seva parella a la Colònia de Sant Jordi.  Sacramento Roca era fins ara la darrera dona assassinada per violència masclista a Balears. Tenia 36 anys quan va ser assassinada per la seva ex parella mentre es trobava en el seu lloc de feina el 16 de novembre de 2016.

Des de que hi ha estadístiques oficials, mil devuit dones han estat assassinades a Espanya. Trenta set a Balears. Només aquest 2019 45 dones han estat assassinades a Espanya.

Aquests assassinats a les nostres illes i els que s’han produït arreu de l’estat han provocat protestes sota el lema “emergència feminista”. Emergència per la violència infligida als fills i filles  per causar el major patiment a la mare, emergència pels casos que coneixem d’agressions agressions sexuals, que veiem com repunten els mesos d’estiu, emergència per la tracta i l’explotació sexual de dones i nines, per l’assetjament, pels xantatges…

Les dones no podem ser tractades com a ciutadanes de segona i estam fartes de les situacions de desigualtat i violència estructural. Estam cansades de viure amb por, de sortir amb por de casa, cansades de les agressions sexuals, de les manades. No podem normalitzar aquestes situacions ni condemnar les dones a conviure amb el terrorisme masclista.

Durant aquests anys el Govern de les Illes Balears amb na Francina Armengol al capdavant ha impulsat polítiques feministes compromeses. Amb iniciatives pioneres de coeducació a les escoles o garantir un any de feina a les dones víctimes de violència masclista. El Partit Socialista sent ràbia i indignació per aquestes situacions, però tenim un ferm compromís i determinació en seguir reforçant la lluita contra la violència masclista, redoblant els esforços per garantir la igualtat entre dones i homes a tots els àmbits de la societat i garantir la integritat física de les dones, la seva llibertat i autonomia.

Ens feim ressò de les reivindicacions feministes que s’han manifestat arreu de l’estat i a les nostres illes i per això seguirem treballant en el Pacte Social contra les violències masclistes i intensificar esforços per acabar amb els assassinats de dones a la nostra comunitat, posant l’èmfasi en la la prevenció i en l’educació de les noves generacions i en la formació de tots els professionals implicats en l’atenció de les dones víctimes.

A diferència del PP que renega del feminisme del 8 de Març el Partit Socialista sí l’abraça i recull les vindicacions expressades als carrers. És la quarta onada que clama contra la violència masclista, les agressions sexuals, les discriminacions al mercat de treball, a l’àmbit domèstic, el feminisme que es declara abolicionista i contrari a la mercantilització dels cossos de les dones, contrari al lloguer de ventres.

Lluitar contra la violència masclista és més que posar-se a una pancarta. És demostrar amb fets i doblers que s’aposta per les víctimes i els seus fills. Posant recursos perquè tenguin oportunitats i surtin de la violència, perquè els seus fills i filles que hagin quedat orfes tenguin una pensió, treballant a les escoles nous models de relacions entre els sexes,  per prevenir la violència, les agressions. És treballar adoptant els marcs legislatius adequats, com la Llei d’Igualtat entre dones i homes. Lluitar contra la violència masclista implica també no pactar amb partits negacionistes de la violència de gènere que condicionen partides pressupostàries i desmantellen els instituts de la dona. 

Amb la irrupció de forces d’extrema dret que arrosseguen a les altres, veiem que no només fan una batalla semàntica per desdibuixar el concepte, sinó que també van després a minvar els recursos i a difuminar els «Institutos de la Mujer» com estan fent a Andalusia,Madrid o sense anar més enfora, al mateix Consell d’Eivissa suprimint l’organisme d’igualtat després del traspàs de competències del Govern cap els Consells. En aquest sentit les tres dretes representen amb alguns petits matisos una ofensiva reaccionària i patriarcal contra les conquestes i les lluites de les dones. Perquè aquests grups no posin en qüestió totes aquestes polítiques necessitam d’un suport massiu a les polítiques progressistes per poder frenar-los i continuar avançant i desenvolupant l’agenda feminista i de transformació social que necessitam. 

El Partit Socialista ens mantindrem fermes combatent qualsevol iniciativa, campanya o plantejament que contribueixi a justificar la violència de gènere o que promogui el qüestionament de les lleis d’igualtat i contra la violència masclista, així com de les eines normatives que ens hem dotat per combatre-la.

Silvia Cano Juan és secretària d’igualtat i memòria democràtica del Psib-Psoe i portaveu al grup Socialista del Parlament de les Illes Balears