Blog

L’article primer de la Constitució espanyola resa, al seu apartat primer, que Espanya es constitueix en un Estat social…. Qué significa això? El sociòleg Zygmunt Bauman, a l’obra “El tiempo apremia” – Conversaciones con Citlali Rovirosa-Madrazo  – ofereix una  bona definició: “ Un Estat és social quan fomenta el principi de l’assegurança col·lectiva, aprovada de comú acord en contra dels accidents individuals i les seves conseqüències…..i per què  l’ordre del egoisme (en els termes de John Dunn) que produeix la desconfiança i la sospita, sigui reemplaçat per l’ordre de la igualtat, que inspira confiança  i solidaritat… Una pòlissa col·lectiva que converteix els membres d’una societat en ciutadans, ja que a més de beneficiaris són actors responsables de la seva creació i del bon ús dels seus beneficis”.

Un Estat és social quan fomenta el principi de l’assegurança col·lectiva, aprovada de comú acord en contra dels accidents individuals i les seves conseqüències

Ara,  com en el títol del llibre, el temps també apressa ateses les especials dificultats que afrontam.  L’assegurança col·lectiva necessita una renovació per fer front al cruel llegat de mort,  d’inseguretat  i de destrucció econòmica que ens deixarà la Covid-19, un trastorn sanitari, econòmic i polític d’una gravetat immensa.

Són moments en els que ha de prevaler el sentit d’Estat i no el partidisme d’intentar aprofitar la mortalitat del virus per desgastar l’adversari polític. Ara sobren les proclames  populistes  i el que es necessita són compromisos: un esforç de tota la classe política per impulsar la  necessària reconstrucció  d’una societat seriosament apallissada.

Ressaltar els egoismes, el foment de la desconfiança i la sospita, o fomentar  l’enfrontament social al carrer com fan algunes formacions ja sabem quins resultats du; la història és notària d’errors sagnants que no podem repetir.

Ara fan  falta consensos, saber posar-se en el lloc de l’altre, escoltar. Sovint  fa falta més valentia  per renunciar a posicions pròpies i arribar a pactes,  que per enrocar-se en posicions inamovibles. Consens per reforçar l’Estat de benestar   i l’estalonament de tot el que és públic, única salvaguarda que tenim quan venen mal dades. Cal donar futur a la pòlissa col·lectiva millorant els drets socials, entre ells  la sanitat,   l’habitatge… i apostant per l’educació, eina fonamental per la igualtat i l’avenç social.

Necessitem acords socials  per no deixar a la intempèrie a la legió de persones que veuran perillar la feina que, a més, s’afegiran als que encara pateixen l’envestida de la crisi del  2008. Acords complexos que han de combinar fer front al desastre econòmic que ens ve a sobre amb la necessitat que tenim de corregir un models de creixement, en molts casos destructius i insostenibles. És evident que, com més consens hi hagi, més eficaces seran les mesures. Es indispensable que les institucions polítiques, de la mà del sindicats i organitzacions empresarials es comprometin en un esforç comú colossal  en la lluita contra l’atur,  la desigualtat i la precarietat social que, a més de ser una obligació constitucional,   és també motor d’avenç i vacuna contra els conflictes socials.

Necessitem més societat que mai, més comunitat i reforçar la fraternitat, per guanyar confiança i seguretat per tothom i que no la tinguin només uns pocs.  Com diu Bauman, la pòlissa la fem entre tots, i per tant, cal fugir de salvadors i dels que pretenen dividir o excloure.

Necessitem més societat que mai, més comunitat i reforçar la fraternitat, per guanyar confiança i seguretat per tothom i que no la tinguin només uns pocs.

Cal reconduir la situació i tenir clar que l’economia és per les persones i no  a l’inrevés. Posem fre a les normes que fan que la riquesa es concentri en les butxaques d’uns pocs, mentre molts malviuen. Cal fer un pensament seriós sobre la dinàmica diabòlica de que, quan va bé,  els beneficis siguin privats i es redueixi la pòlissa d’assegurança que vetlla per el benestar de tothom ; però que, quan venen mal dades, es socialitzin les pèrdues sense comptar amb una pòlissa amb la cobertura suficient  per fer front a les conseqüències que patim.

Per als nous temps no serviran pegats foradats, haurem de menester cirurgia i treure lluentor als vells principis i valors – en molts casos massa oxidats – i emprendre, amb vertader sentit social, nous camins que garanteixin  la dignitat i la igualtat necessàries per què tothom pugui exercir una vertadera llibertat.

La bona aplicació de  l’article primer de la Constitució seria una eina molt efectiva.

Francesc Antich Oliver. Ex President de les Illes Balears