Blog

Deia Simone de Beauvoir que seria suficient amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornassin a ser qüestionats. En moments com els actuals on estam superant una pandèmia que té enormes repercussions laborals, socials i econòmiques hem de tenir més present que mai el compromís i la perspectiva feminista per a no donar ni una passa enrere en els nostres drets com li agradaria a alguns sectors reaccionaris de la nostra societat.

Aquesta crisis està tenint una incidència molt important sobre les dones. Ocupades majoritàriament als sectors que han estat tancats:  sectors serveis, hostaleria, domèstics, amb major temporalitat i precarietat, i amb les responsabilitats de la cura familiar i domèstica, que s’ha intensificat en temps de confinament. Moltes de les nostres heroïnes, amb feines  molt infravalorades socialment i han permès que durant aquests mesos aguantàssim el cop com a societat tenen sous tan precaris que no poden ni accedir al lloguer d’un habitatge.

En moments com els actuals on estam superant una pandèmia que té enormes repercussions laborals, socials i econòmiques hem de tenir més present que mai el compromís i la perspectiva feminista per a no donar ni una passa enrere en els nostres drets

Les que han pogut teletreballar han pogut experimentar en pròpies carns com el confinament ha reforçat els rols tradicionals de gènere, superposant les tasques domèstiques i de cura dels infants a una disponibilitat laboral quasi total, obligant a treballar a altes hores de la nit quan els infants dormen o molt prest durant el matí, generant estrès i repercussions sobre la seva salut. 

Per altre banda, durant aquestes setmanes s’han incrementat els casos de violència cap a les dones, confinades a casa amb els seus agressors. Aquesta ha estat una obsessió del Govern de les Illes Balears que ha reforçat durant el confinament els serveis de protecció, declarats essencials en el decret d’estat d’alarma, l’atenció telefònica, d’assessorament , així com campanyes de conscienciació en col·laboració amb el Col·legi d’administradors de finques i amb diferents supermercats per distribuir cartelleria, o posant en marxa iniciatives com la de mascareta-19 en el cas de les dones víctimes de violència de gènere que vulguin aprofitar quan van a l’apotecaria per posar en marxa els serveis de protecció.  També s’ha tingut previsió i es varen posar hotels per les dones víctimes de violència masclista i explotació sexual que ho necessitassin.  Si les dones explotades sexualment  viuen ja de per se en un permanent estat d’excepció, amb la pandèmia s’han agreujat encara més les seves penoses condicions. Amenaçades pels proxenetes, abocades al contagi per sobreviure i donar de menjar als seus infants i moltes d’elles expulsades amb una mà darrera i altre davant. Potser siguin invisibles per a la societat, però no ho són pel Govern presidit per na Francina Armengol i per això estam orgullosos que les dones vulnerables com aquestes o moltes d’altres es puguin acollir a la Renda social garantida, perquè les permet sobreviure allunyades de l’explotació i ens permet treballar amb elles per donar-les una alternativa laboral i vital. 

Amb la passada crisis econòmica es varen trencar les costures de l’estat social. Vàrem viure una crisis de solidaritat que ens ha fet arrossegar durant més d’una dècada les seves conseqüències, amb una escletxa molt gran entre rics i pobres i amb una desigualtat insuportable com a societat on les dones sempre es duen la pitjor part.

Sectors com els de la construcció o transports on s’ocupen els homes majoritàriament no escaparan a la crisis de la covid-19 ara bé, aquests sectors es reactivaren amb major facilitat que els de serveis, per la nostra dependència del turisme i per això és imprescindible que es plantegin programes específics per a la contractació i l’impuls de les oportunitats laborals de les dones i que les incorporacions als llocs de feina de les persones amb ERTOS es facin de manera paritària, així com que s’integri la perspectiva de gènere en les inversions públiques i en les injeccions d’economia des del sector públic amb  mesures perquè els sectors més feminitzats no perdin la seva feina.

Amb aquesta crisis es demostra la importància de polítiques socials i feministes i la necessitat d’unes bones polítiques de coresponsabilitat i serveis de conciliació, perquè sinó les grans damnificades seran les dones que són les que s’acaben agafant les excedències i reduccions de jornada, amb el que suposa per la seva cotització, promoció i prestacions socials del futur. 

Són molts els reptes que tendrem per endavant amb la gestió de post crisis de la covid-19. És imprescindible integrar la la perspectiva de les dones en el que serà la crisis post-covid i en la reactivació econòmica i social.

Són temps per a la solidaritat, la justícia social i perquè els drets de les dones romanguin intactes i no donem ni una passa enrere.

Silvia Cano Juan és secretària d’igualtat i memòria democràtica del Psib-Psoe i portaveu al grup Socialista del Parlament de les Illes Balears