Gestió de l’aigua. Responsabilitats compartides, per Pilar Carbonero
Dia 21 de març, dia internacional dels Boscos, dia 22 de març, dia mundial de l’Aigua o dia 23 de març, dia mundial de la Meteorologia. Els dies mundials de les Nacions Unides ens serveix per a reconèixer i conscienciar sobre temes importants a nivell internacional. Aquestes efemèrides també ens permeten posar a disposició dades o informar sobre qüestions d’interès general segons el moment que s’està vivint, des del punt de vista del govern o de l’organització que promogui la celebració. Per exemple, el lema d’aquest any de Nacions Unides pel dia 22 de març és “Aigua per a la pau” amb l’objectiu de promoure la idea d’un accés equitatiu i sostenible de l’aigua, en un moment de conflictes bèl·lics a diferents zones del planeta, com és el cas de la guerra de Gaza o les tensions entre Turquia i Síria per la construcció de preses.
El Govern del PP de les Illes Balears també ha presentat la campanya del dia internacional de l’Aigua amb el títol “Som gestió de l’aigua” i curiosament, tot i conjugar el verb en primera persona del plural, no s’ha presentat ni una sola proposta o acció concreta del propi Govern en polítiques d’aigua. Just al contrari, la presentació de la campanya a “bombo i platillo” al Consolat de Mar, sols s’ha focalitzat en la responsabilitat dels ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes en matèria d’estalvi d’aquest bé tan apreciat. És a dir, la responsabilitat la tenim nosaltres i la presidenta Prohens i el Sr. Lafuente, ens conviden als residents de les illes, a no malmetre l’aigua en les nostres accions quotidianes com posar rentadores o obrir l’aixeta per rentar-nos les mans… això sí! Ni una paraula de les accions que pensen fer des del Govern i ni menció de la despesa d’aigua de l’activitat turística, per posar algun exemple.
Idò bé, com l’omissió és greu, us deixo unes dades que posen el focus sobre la responsabilitat compartida en aquesta matèria. La responsabilitat que tenen els governs d’implementar mesures de gestió responsable i, l’obligació que tenen aquests, de garantir l’adequació i el manteniment de les infraestructures del cicle de l’aigua.
El 24 de gener de l’any passat, amb el Real Decret 49/2023, es va aprovar el Pla Hidrològic de les Illes Balears pel període 2022-2027. De fet, la planificació hidrològica és l’instrument fonamental per a la gestió dels recursos hídrics i per assolir l’objectiu bàsic de mantenir un bon estat de les masses d’aigua, un bon estat tant qualitatiu com quantitatiu. Aquest Pla Hidrològic és vinculant, determina les accions a realitzar i les diferents inversions per acomplir els objectius marcats. Per tant, la responsabilitat de la gestió de l’aigua no recau únicament i exclusivament damunt els residents d’aquestes illes. Les accions individuals de cadascun de noltros per dur a terme una gestió responsable de l’aigua, han d’anar obligatòriament acompanyades d’accions governamentals sòlides i permanents en el temps, garantir les inversions necessàries per assolir la gestió eficient del cicle de l’aigua, des d’una perspectiva integral, perspectiva que sols pot tenir la pròpia administració.
I per il·lustrar aquestes afirmacions sols posaré un parell d’exemples, amb dades concretes, agafades del propi Pla Hidrològic de les Illes Balears:
- Les pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució
- Utilització d’aigües regenerades
Primer, les pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució: La demanda mitjana d’aigua per abastament urbà és 133,28 Hm3 l’any (període 2013-2019), dels quals es consumeix sols el 99,54, és a dir que es perden per les xarxes de distribució 33,74 Hm3 (un 25,3% del total d’aigua potable)
Per fer una comparativa amb la demanda d’aigua d’un altre sector com l’agrari que va ser de 51,46 Hm3 l’any 2017, podem afirmar que tiram per les xarxes d’aigua de les zones urbanes més d’un 65% de l’aigua que necessita l’activitat agrària de les illes.
Si feim la reconversió amb el símil que fa la campanya del Govern de les Illes Balears, és el mateix que cada un de noltros (1.128.908 habitats al 2017 segons l’annex del Pla Hidrològic) desaprofitéssim 81 litres d’aigua cada dia deixant l’aixeta oberta durant 15 minuts cada dia de l’any, amb la gran diferència que aquesta és una aixeta que nosaltres no podem tancar.
Per tant es pot fer molt des de les institucions en evitar aquesta gran pèrdua. Què pensa fer el Govern de les Illes Balears? Pensa posar en marxa alguna acció per col·laborar en la millora de les xarxes de distribució? Té pensat coordinar amb els municipis accions conjuntes previstes als Plans de Gestió Sostenible de l’aigua?
Segon, Utilització d’aigües regenerades. El Pla Hidrològic ens recorda que es depura quasi el 100% de les aigües residuals procedents de nuclis de població i recalca que s’ha de fomentar la utilització de les aigües regenerades amb qualitat adequada per atendre diversos usos com els agrícoles existents, la neteja d’espais públics o el manteniment de les zones verdes. Segons dades del 2019, el volum tractat de les diverses estacions depuradores va ser de 97 Hm3, però no tot aquest volum es pot utilitzar degut a presència de clorurs (superior a 250 mg/l). Per seguir amb la mateixa comparativa, aquest volum d’aigües regenerades quasi duplica la demanda d’aigua del sector agrari comptabilitzat l’any 2017. Per tant es pot fer molt des de les institucions per evitar aquesta gran pèrdua. Què pensa fer el Govern de les Illes Balears? Posarà en marxa alguna acció per fer possible la reutilització d’aquests volums d’aigua? Es té previst col·laborar i invertir en millorar l’estanqueïtat de les xarxes de clavegueram o en la construcció de xarxes separatives? O té previst altres mesures innovadores com les que s’està estudiant implementar a Barcelona d’obligar als nous habitatges a aprofitar l’aigua de dutxa per a les cisternes dels inodors?
Reconèixer la importància d’una bona gestió de l’aigua, en un escenari de canvi climàtic, no pot passar sols per demanar responsabilitats als ciutadans i ciutadanes. La gestió de l’aigua és una responsabilitat compartida que requereix sobretot de l’acció del Govern i la col·laboració interinstitucional. Les institucions, en particular, tenen un paper central en la implementació de polítiques i accions que assegurin la disponibilitat i la bona qualitat de l’aigua per a tots, garantint així un futur sostenible i equitatiu dels recursos hídrics a les nostres illes. Definitivament la campanya del dia mundial de l’Aigua d’aquest any del Govern de Marga Prohens ha estat frívola i totalment irrellevant.
Pilar Carbonero
Secretària d’Emergència Climàtica i Medi Ambient del PSIB-PSOE i diputada socialista al Parlament de les Illes Balears
