La gratuïtat del transport públic transforma la mobilitat
La gratuïtat en el transport públic a les Illes Balears ha esdevingut una eina de transformació de la mobilitat que fins ara no coneixíem i que la ciutadania de les Illes ha interioritzat com una més de les qualitats del sistema, per fer possible de manera encara més atractiva un canvi en els seus hàbits de mobilitat, trobant en el tren i el bus un aliat en els seus desplaçaments diaris.
La proposta dins l’escut social del Govern de les Illes Balears
D’ençà que el Govern de les Illes Balears de la presidenta Armengol va incloure aquesta proposta dins el denominat escut social per fer front als increments de preus derivats de la inflació el 2022 i que, posteriorment, va assumir el Govern d’Espanya, la valentia d’apostar per la universalització d’un nou servei com el tren i el bus no va estar absent de dubtes per l’increment d’usuaris que es podria produir, la suficient capacitat i l’operativa de servei que, en anys encara postpandèmics, podria tenir un comportament complex.
Reacció dels usuaris i nous hàbits de mobilitat
La realitat, però, va superar qualsevol expectativa i la mesura va ser molt ben acollida pels usuaris més fidels i també pels nous que van començar a aparèixer de bell nou des del primer mes de la seva posada en marxa.
Beneficis del sistema de gratuïtat
Ningú, llevat de la dreta reaccionària que no empra el transport públic, qüestiona que la gratuïtat és un èxit que s’ha traduït en un increment notable d’usuaris, que ha reduït desplaçaments en vehicle privat, que ha reduït emissions contaminants a l’atmosfera i que ha aconseguit convertir-se en palanca de canvi dels hàbits de mobilitat de moltes persones.
Dades de creixement de l’INE
Les dades de l’INE així ho confirmen: en el cas de Palma, és de les ciutats que més creixen percentualment en nombre d’usuaris de totes les ciutats d’Espanya i de manera reiterada, mes rere mes. De fet, l’any 2023, l’EMT Palma va batre el rècord de nombre de passatgers/any amb més de 54 milions d’usuaris. Probablement enguany encara se superi.
Cost assumible per a l’administració pública
Fer possible la gratuïtat té un cost bastant assumible per l’administració pública. Són aproximadament 43 milions d’euros, una xifra bastant assequible si, per un moment, la comparem amb el cost del manteniment i la inversió que, competencialment en aquest cas, els consells insulars destinen a la xarxa viària.
Necessitat de planificació d’infraestructures i reforços
Però el que resulta imprescindible entendre és que aquest canvi s’ha d’acompanyar amb una planificació de noves inversions, de noves infraestructures d’alta capacitat, que en el cas de Mallorca són el tramvia de Palma i el tren de Llevant, de reforços a la xarxa d’autobusos, d’adquisició de nous vehicles en el cas de l’EMT Palma, de sistemes digitals que millorin l’experiència dels usuaris, de millores de freqüències i noves línies i, sobretot, de priorització viària, en el cas del transport col·lectiu en carretera urbana i interurbana, que aconsegueixin millorar la velocitat comercial, logrant així, passar per davant d’aquells que continuen apostant per desplaçar-se en vehicle privat.
Posició dels governs actuals sobre la gratuïtat
En canvi, els governs negacionistes de Prohens, Galmés, Marí, Vilafranca i Martínez, ni creuen en la gratuïtat ni en l’ascensor social que permet, també amb aquesta iniciativa, rompre les desigualtats socials. Es confirma, doncs, que en matèria de transport públic, no veurem cap mesura en tot el que queda de legislatura. I per tant, hauran de reconèixer que qui més ha apostat fins ara per la mobilitat sostenible a les Illes Balears ha estat el president Pedro Sánchez, que des del Govern d’Espanya ha assumit fins ara la gratuïtat universal al bus urbà, interurbà i al tren.
Reconeixement de l’impacte de la gratuïtat per part del partit popular
És curiós que sigui el partit popular qui, aquesta passada setmana, presentés l’estudi de la capacitat de càrrega de la xarxa viària del Consell de Mallorca, en el qual, entre d’altres aspectes, assenyala i reconeix que la gratuïtat en el transport públic ha contribuït a un increment del volum de passatgers que ha canviat el vehicle privat pel transport públic, amb els beneficis que això reporta a la societat.
Valoracions dels representants municipals
El mateix partit que manté com a regidor de mobilitat de Palma un negacionista que s’atreveix a afirmar, sense cap altre instrument de mesura que el d’elevar un dit a l’aire, que no hi ha hagut cap canvi modal del cotxe al bus.
Conclusions sobre els efectes de la gratuïtat en la mobilitat
Com deia a l’inici, els efectes de la gratuïtat en el transport públic han provocat millores ambientals, una major cohesió territorial, un estalvi per a les butxaques dels usuaris, una nova concepció del transport públic, sobretot per al jovent, però també la consecució d’un equilibri respecte de la manca d’infraestructures continentals, a les quals com a territoris insulars fràgils, no hi tenim accés i que cal compensar.
La gratuïtat al transport públic, doncs, des del meu parer, s’ha de continuar defensant com a mesura d’èxit de la universalització d’un servei que crec ha arribat per quedar-se i hem de continuar defensant.
Xisco Dalmau
