Mai és tard quan arriba
Mai és tard quan arriba
A la fi una part de la dreta ha començat a entendre que Mallorca té límits i que no podem continuar creixent de manera il·limitada.
Però com sempre, ho fa donant les culpes de l’actual situació als altres. Ells no tenen cap responsabilitat del que ara vivim, tot i haver votat sistemàticament en contra de qualsevol mesura de contenció. Ells, fins ara, defensaven la llibertat (bàsicament la dels poderosos i no la de la majoria).
Així, ara resulta que són ells, el que per primera vegada redueixen places turístiques a Mallorca, es veu que tenen poca memòria i no recorden que abans de la revisió que es va fer de la llei turística 8/2012 dels Senyors Delgado / Martínez l’any 2017, les famoses bosses eren un mecanisme inútil, ja que la majoria d’establiments que iniciaren la tramitació en la seva època estaven exempts de comprar places. Els Hotels de cinc estrelles, hotels de ciutat ( aquí s’arriba a considerar que els hotels de platja de Palma eren hotels de ciutat), hotels rurals, agroturismes i també les Estances Turístiques Vacacionals (ETV), entre d’altres, estaven exonerats. Per tant, el nombre de places era infinit i no va ser precisament fins a l’aprovació del PIAT, que es va saber quantes places turístiques existien a l’illa i quin era el límit màxim.
També cal recordar que amb el sistema de decreixement disposat a la Llei 6/2017 aquest nombre de places es va reduint. Així, totes aquelles places que es varen concedir sense passar per la borsa, en donar-se de baixa l’establiment (hotel o habitatge) a on estan assignades, no retornen a la borsa i, per tant, a poc a poc, el nombre es va reduint.
En conseqüència, queda clar qui va ser el que posà un límit i qui començà a reduir el nombre de places turístiques. És cert que el nombre de places en aquell període va créixer considerablement, però va ser a causa de tots els establiments que havien reservat plaça amb les excepcions abans esmentades i també per la regularització de moltes estances turístiques en habitatges (ETH).
Aquí cal recordar, que es varen guanyar les eleccions del 2015 amb el compromís de regularitzar una part de l’oferta il·legal d’ETH que existia en aquell moment. (Ara veiem que hi ha partits que en campanya electoral diuen una cosa i després en fan un altre). Aquí de nou es va fer amb criteri, sense demonitzar aquesta modalitat de turisme, es va decidir a on era adequat que es permetessin regularitzar i a on no ho era. Per si algú no es recorda, aquella va ser una mesura transitòria, fins que els municipis decidissin la seva zonificació pròpia, cosa que, ara per ara, cap ho ha modificat.
Dit això, està clar que les mesures de contenció no foren suficients. Cal reconèixer que l’oferta il·legal continua sent un problema i també que quan es va fer l’anàlisi que justificà les mesures preses no es va considerar prou el creixement de la població (no només la resident empadronada) que en els darrers anys ha anat incrementant-se molt més.
Per això quan es va aprovar la Modificació tres del Pla Territorial, es va decidir, d’acord amb la llei 3/2022 de circularitat del Turisme, eliminar les borses de Places turístiques, per tal de revaluar la nostra capacitat i reduir-les. A l’eliminar les borses varen quedar fora joc aproximadament les 18.000 places, que ara el partit que governa ha anunciat que vol eliminar-les, com a mesura estrella, que no és tal, ja que això ja està fet.
Per tant, cal reavaluar la nostra capacitat amb estudis seriosos que ho referendin i no com una decisió política precipitada per fer una roda de premsa anunciant el que ja existeix i aquest cop si, considerant seriosament no només els turistes sinó també al gran increment de la població que suporta l’illa. I aquí cal considerar també de manera important el turisme residencial , ja que bona part del que construïm i del que es compra és per aquesta població.
És cert que el marc Europeu no ens ho facilita, però s’ha de lluitar perquè es reconegui la nostra singularitat com a territori insular. Però mentre, no hem d’oblidar que des del Consell tenim les competències amb ordenació turística i ordenació del territori i urbanisme i això ens permet prendre mesures de caràcter transversal i global. En aquest sentit, fins ara hem pres mesures valentes desclassificant sòls residencials i turístics que han minvat la pressió i en contra de les falsedats dites, això no han incrementat el problema de l’habitatge, ja que aquests sòls eren zones residencials de baixa densitat o per construir més hotels i, per tant, no estaven a l’abast dels demandants d’habitatge.
En definitiva, cal prendre mesures valentes, transversals i globals per reconduir el nostre model productiu. No ho demorem més, mai és tard quan arriba.
Grup d’Experts pel Territori (GExT) de la FGA
