Blog

El balanç de la COP25 ha deixat un regust agredolç. Com sovint passa en la qüestió de la lluita contra el canvi climàtic els avenços es produeixen amb dificultats, deixant la sensació que la complexa geopolítica mundial mesclada amb la mal entesa defensa dels interessos econòmics d’alguns estats clau –i més encara d’ençà de l’aparició de Trumps, Bolsonaros i derivats- actua massa sovint de fre a les demandes i aspiracions del conjunt de la societat, cada vegada més exigent davant les evidències que el clima està canviant, i que els efectes d’aquest canvi són cada vegada més perceptibles. La gent jove representada per Greta Thunberg, els moviments ecologistes als que cada vegada s’hi sumen més col·lectius com les comunitats indígenes, la comunitat científica i fins i tot sectors importants del món econòmic i empresarials demanen més acció. Ha estat, de fet, el lema de la COP25: cal actuar, i cal actuar ja.

No hi ha volta enrere en l’escalfament global; i s’aposta per tant per assumir una estratègia de “damage control”, de mitigació dels danys.

Els acords de París aprovats el 2016 estableixen un full de ruta per a evitar que l’escalfament global provocat pels gasos d’efecte hivernacle superi els +1,5ºC dins aquest segle partint dels nivells de l’era preindustrial, com a gran objectiu. S’assumeix, per tant, que no hi ha volta enrere en l’escalfament global; i s’aposta per tant per assumir una estratègia de “damage control”, de mitigació dels danys. A tal fi, els acords de París de 2016 inclouen l’aprovació, per part de les parts signants, de plans concrets de mitigació dels efectes del canvi, atenent també a la seva vessant social i redistributiva, com seria el fet de generar migracions climàtiques per mor de la sequera o la desertització provocada, o bé per la que pugui provocar l’increment progressiu del nivell de la mar.

I un dels àmbits on cal actuar de forma decidida és en l’àmbit de les polítiques de mobilitat. En termes generals, es calcula que el transport en el seu conjunt aporta, a escala mundial, al voltant del 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, inclòs el transport aeri i el marítim. En el cas de les Balears, segons el Pla Director de Mobilitat aprovat fa uns mesos, el transport terrestre -és a dir, sense tenir en compte transport aeri i marítim- suposava l’emissió d’1,5 tones/any de CO2, a més de molts altres gasos també amb incidències importants sobre la contaminació atmosfèrica, com l’òxid de sofre.

Es calcula que el transport en el seu conjunt aporta, a escala mundial, al voltant del 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

És evident, per tant, que les polítiques de mobilitat sostenible han d’esser un dels vectors clau d’un pla seriós de lluita contra el canvi climàtic, a més de reportar molts altres beneficis a mig i llarg termini. D’entrada, la feina la tenim en reduir de forma dràstica el pes del cotxe, dels vehicles privats, en el conjunt dels nostres desplaçaments quotidians. Segons l’enquesta de mobilitat realitzada el 2017, feim el 55% dels nostres desplaçaments en cotxe. Això és un excés: les regions més avançades del nostre entorn proper (com Euskadi) es troben en ràtios d’al voltant del 36%. És, per tant, possible baixar de forma clara aquest percentatge. I més si tenim en compte que molts d’aquests desplaçaments que feim en cotxe són fàcilment substituïbles per altres modes. Per exemple, el 69% dels desplaçaments que es fan en cotxe tenen com a origen i destinació el mateix municipi, cosa que indica que fàcilment els podriem fer a peu o en bicicleta. Per altra banda, resulta del tot necessari potenciar molt més el transport públic, perquè sigui una opció totalment vàlida per a la major part dels viatges diaris. I això passa sobretot per donar-li el paper que pertoca, i facilitar-ne el seu ús i implantació, donant-li preferència envers el transport privat tant en la política d’inversions com en la mateixa gestió de la xarxa viària. Per exemple establint carrils preferents per als busos, els famosos carrils BUS-VAO. I en paral·lel, dissenyant polítiques de dissuassió de l’ús del cotxe que acompanyin aquest desplegament del transport públic.

Treballar sota aquest prisma és també l’aposta del Pla Director de Mobilitat. Així, dels 20 punts percentuals que caldria rebaixar del transport privat per dur-lo a uns nivells més raonables, el mateix pla proposa fomentar l’ús del transport públic perquè passi del 8% al 13%; i a la vegada establir polítiques per augmentar els viatges a peu del 33% actual al 42%; així com implantar una infraestructura ciclista prou adequada com perquè la mobilitat en aquest mode avanci del 2% al 9%. Aquesta seria, definitivament, la recepta necessària. No només per a reduir l’impacte climàtic del transport, sino també per fer de les nostres ciutats i pobles entorns molt més amables i saludables per viure.

L’aposta és clara, la mateixa Unió Europea ha anunciat un gran acord davant l’emergència climàtica, el EU Green Deal, que serà la clau de volta de totes les polítiques comunitàries els propers anys. A les Balears, l’agenda 2030 serà també el referent com a estratègia a desplegar en matèria de sostenibilitat. La mobilitat, com veim, hi tendrà un paper clau. Siguem valents i apostem, d’una vegada, per un vertader canvi de model,

Jaume Mateu Lladó és Director General de Mobilitat i Transport Terrestre del GOIB