Renda bàsica universal: un dret de ciutadania
El camí cap a una renda bàsica universal
Al llarg dels anys s’han anat desenvolupant diferents prestacions econòmiques encaminades a garantir les necessitats més bàsiques dels ciutadans i ciutadanes del nostre territori: rendes mínimes d’inserció, rendes socials garantides, ingressos mínims vitals, etc. Prestacions, totes elles, de caràcter reactiu, condicionades i d’abast limitat que pretenen lluitar de manera directa contra l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa d’una part de la nostra població.
L’aspiració legítima de disposar d’una Renda Bàsica Universal (RBU) per a tota la població d’un territori, és a dir, un ingrés pagat per l’Estat a tots i cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes, podria semblar una evolució d’aquestes prestacions però no ho és en absolut.
La RBU significa desenvolupar un nou dret de ciutadania sostingut en tres principis bàsics: la individualitat, la incondicionalitat i la universalitat. Un dret que requereix d’un canvi cultural i socioeconòmic molt profund per poder fer-lo efectiu i que ens portarà a preguntar-nos sobre la justícia, la necessitat i la sostenibilitat d’una renda d’aquest tipus.
La Renda Bàsica Universal ens faria més lliures perquè augmentaria el nostre poder de decisió com a ciutadans autònoms
La individualitat de la RBU ens faria més lliures
La RBU ens faria més lliures perquè augmentaria el nostre poder de decisió com a ciutadans autònoms. Una renda individual a tot ciutadà major de 18 anys, que cobrís les necessitats bàsiques per sobre del llindar de pobresa del territori, ens permetria tenir un major marge per poder desenvolupar-nos i viure la vida que desitgem.
Una RBU donaria una resposta molt més eficient als diferents tipus de convivència actuals i acabaria amb moltes de les relacions de dependència en una societat marcada per les relacions desiguals dins de l’àmbit familiar. Enfront de la utilització de la família, un constructe social cada vegada més complex de definir, com a unitat de càlcul per a les rendes de caràcter condicionat, la RBU simplificaria aquest procés amb la utilització de l’individu com a unitat de mesura, sense renunciar a la capacitat de seguir compensant, de manera especial, a aquells individus amb persones vulnerables a càrrec.
D’altra banda, una RBU individual que cobrís les nostres necessitats més bàsiques suposaria un canvi de paradigma en el desenvolupament de la nostra vida laboral. Una RBU d’aquestes característiques seria el complement perfecte per a adaptar la nostra vida laboral al nostre cicle vital. Tot d’una, es simplificarien molts dels grans problemes socials: la conciliació de la vida laboral i familiar, la formació contínua, les cures de persones vulnerables, el canvi i la millora de l’ocupació, etc.
La Renda Bàsica Universal ens faria més iguals perquè acabaria amb l’estigma social de les rendes per a pobres
La incondicionalitat de la RBU ens faria més iguals
Ens faria més iguals perquè acabaria amb l’estigma social de les rendes per a pobres. La RBU no seria per a rics ni per a pobres, seria per a tothom. La incondicionalitat de la prestació econòmica i la seva compatibilitat amb la suma de qualsevol tipus d’ingressos faria que la RBU actués com a sòl i mai com a sostre.
Les rendes condicionades es basen en una sèrie de controls i fiscalitzacions que fomenten la desconfiança cap als usuaris. Els estigmatitza socialment arribant a culpabilitzar-los de la seva situació. La RBU acabaria amb aquest estigma al tractar-se d’un dret incondicional per a tots i, alhora, simplificaria tant el procés que no es necessitarien molts dels recursos dedicats a la gestió de les rendes condicionades.
D’altra banda, a diferència de les rendes condicionades que són incompatibles amb l’augment d’ingressos personals, la RBU actuaria sempre com a punt de partida, mai com a punt d’arribada, evitant l’anomenada “trampa de pobresa”. Mentre que les rendes que es condicionen a no tenir altre tipus d’ingressos, poden actuar com desincentiu en la recerca i millora de l’ocupació, la RBU actuaria just al contrari perquè les motivacions per treballar van molt més enllà de cobrir les necessitats més bàsiques de la vida diària.
La Renda Bàsica Universal ens faria més solidaris perquè redistribuiria millor la riquesa
La universalitat de la RBU ens faria més solidaris
Ens faria més solidaris perquè redistribuiria millor la riquesa. La globalització està canviant el nostre món ràpidament i molts dels instruments que servien per equilibrar la societat estan fallant. Arriba l’hora d’introduir nous instruments que serveixin per recuperar l’equilibri social.
La digitalització i l’automatització de la força productiva de l’home estan provocant canvis molt profunds en el mercat laboral. Podem veure aquesta situació des d’un punt de vista negatiu: pèrdua de llocs de treball, precarització, reduccions de jornades, etc. o podem buscar instruments diferents per construir una societat més justa. La RBU podria ser un d’aquests nous instruments.
Un altre indicador clar que les antigues estructures no estan funcionant és que la desigualtat social cada vegada és més elevada. L’1% de la població mundial concentra més riquesa que el 99% restant. Si el salari ha deixat de ser el principal instrument de redistribució de renda, potser ha arribat l’hora d’utilitzar altres instruments que equilibrin aquest flux de riquesa entre unes elits molt minoritàries i la resta de la població. De nou, la RBU podria ser aquest instrument.
No és una renda per a pobres però ataca la pobresa d’arrel perquè estableix un ingrés per sobre del llindar de pobresa del territori per a tothom
Amb rendes per a pobres no acabarem amb la pobresa
Segons la darrera enquesta de condicions de vida a Espanya (INE 2018), la població en risc de pobresa o en risc d’exclusió social es va situar en el 26,1%. Espanya és el segon país de la UE amb major taxa de pobresa infantil, el 26,8% dels menors de 18 anys es troben en risc de pobresa relativa. Quan això passa, estem obligats a preguntar-nos si la deficient organització de la nostra societat (el mercat de treball, el mercat d’habitatge, el sistema d’ajudes i prestacions, etc.) estan contribuint a augmentar el problema.
La RBU ajudaria a redistribuir la riquesa de manera més equitativa en un món on el salari ja no serà el principal instrument de redistribució de renda. No és una renda per a pobres però ataca la pobresa d’arrel perquè estableix un ingrés per sobre del llindar de pobresa del territori per a tothom. Finalment, la RBU no demana res a canvi perquè es basa en la confiança que cada persona és prou madura per desenvolupar el projecte vital que desitja i, per tant, cada persona és lliure de decidir com vol contribuir a la societat.
Javier de Juan. Director de la Fundació Gabriel Alomar i Conseller Socialista al Consell de Mallorca
